Panegíric d'Anfós Ramón

Ha mort Anfós Ramón i García, Russafa 1.924. Valencià i poeta d´ampla trayectòria vital, cristià i home eixemplar, conseqüent en el seu pensament valencianiste que el portà a una militancia activa que el dugué a Coalició Valenciana en l'época de Paco Domingo , un atre valencià extraordinari, sense més aspiracions que la congruència que tenen els qui son i es senten valencians.

Dotat d´una capacitat lliterària i llingüística fòra de lo comú a la que acompanyava un extraordinari sentit de l´humor, fon el poeta festiu, yo diría que satíric, més premiat en el últims 50 anys. Divertit i profundissim a la vegada, tenia sempre la frase adequada a cada ocasió que sempre et trea un somriure i et fea admirar la seua inteligència brillant i ràpida. 

Fon guardonat en la Flor Natural dels Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, El Premi Valéncia, el Ciutat de Castelló, el Bernat i Baldoví, en moltes ocasions, el Guinot , Premi Nacional de Lliteratura en 2002 i tants i tants atres premis. 

Home de soca i arrels valencianes per a on passà deixà solc i llabor valencianes. Ens queda el consol de la seua obra escrita plena de humor en uns casos, plena de llirisme en atres i sempre rebossant de valencianisme estricte. 

Fon Vicepresident de Lo Rat Penat, Medalla d´Or de dita Societat i Mestre en Gai Saber, Premi Llealtat  2008 i Acadèmic Honorari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en 2012. 

En l´any 2005 el Capitul li concedi la Creu de Sant Jordi Pro Meritis que ell sempre lluïa en orgull, en honor i en distinció. Descanse en Pau. 

José Maria Boluda.