Valéncia prepara un Mant Històric Conmemoratiu per a la Verge dels Desamparats

Este dijous pel matí s'ha presentat en la Sala de la Fama del Museu de la Seda la campanya "Un poco de muchos", un proyecte en el que se va realisar un Manto Històric Conmemoratiu a la Verge dels Desamparats, teixit, confeccionat i bordat per artesans valencians. Per a dit proyecte se solicita, a tot aquell que vullga contribuir, ilusió, temps, amor i colaboració.


"Per a este proyecte és importantíssim que les entitats impulsores deguem saber arribar a molts, perque volem que siga molt solidaria en la 'Corona de Caridad' i una demostració del poble valencià, que baix el mant de la Verge, vullguen mostrar el seu amor i generositat. Per a fer esta crida, s'ha volgut mostrar l'esbós del mant, que normalment mai s'ensenya fins a estar terminat", ha comentat Maria Luisa Llorens, bibliotecaria i encarregada d'exposicions del Colege de l'Art Major de la Seda

 

Per a dur esta campanya, s'ha constituit una Junta Gestora formada per el Centenar de la Ploma, el Ateneo Mercantil de Valencia, la Interagrupación de Fallas, el Casino de Agricultura, Lo Rat Penat, la Cofradía de San Jerónimo del Colegio del Arte Mayor de la Seda, la Fundación del Colegio del Arte Mayor de la Seda i Na María Dolores Alfonso, Camarera de la Verge. Colaboren en la mateixa Bordados Angelita Suay i La Real Basílica de Nuestra Señora de los Desamparados.

La campanya “Un poco de muchos”, du una série d'accions que es realisaràn en els pròxims mesos. Una d'elles consistix en que tots aquells que vullguen participar en el Manto i deixar en ell el seu recort ho podràn fer en varies jornades que s'organisaràn pròximament per a poder treballar en el bordador, Jaime Guillem (Angelita Suay), i ser més partícep en este proyecte. Ademés, les persones o entitats que realisen donatius i ho soliciten, se pondrà el seu nome en l'interior del Mant Històric.

 

Entre els assistents a l'acte, cap destacar la presència del Vicerrector de la Real Basílica de la Verge dels Desamparats, En Álvaro Almenar; la Camarera de la Verge, María Dolores Alfonso; i José Luís Albiach, President dels Seguidors de la Verge. Ademés, han assistit representants de totes les institucions gestores como el Presidente del Colege de l'Art Major de la Seda, Gonzalo Julián Orduña; el President de la Cofradía de San Jerónimo Colege de l'Art Major de la Seda, Eduardo Puertes; Vicente de Castro en representació de l'Ateneu Mercantil de Valéncia; En Manuel Sánchez Luengo, President del Casino de Agricultura; Guillermo Serrano de l'Interagrupació de Falles; el Lloctinent del Centenar de la Ploma, Bernardo Celda; el Vocal de la Junta de Govern de Lo Rat Penat, Juan Ferrández; i José Francisco Ballester Olmos, vicedecà de la Real Academia de Cultura Valenciana.


Jurament de nous Cavallers del Centenar de la Ploma

 

El passat 18 de Novembre, D.m. tingué lloc la solemne cerimònia de Jura de nous Cavallers del Centenar de la Ploma en l'iglésia de Sant Joan de la Creu, sita en el carrer Poeta Querol.

L'acte fon presidit per l'Excm. Jaime Sancho Andreu, rector de la Basílica de la Verge dels Desamparats i Canonge de la Catedral de Valéncia assistit pel Superior d l'Orde de les Carmelites Descalces Fray Miguel Hernansaiz López. 

La Cerimònia va començar en l'entrega de les Creus de l'Almoina de Sant Jordi, en dos categoríes; Ius Sanguinis i Pro Meritis a aquells que, per la seua brillant trayectòria en pro de la valencianía o víncul familiar en el Centenar de la Ploma se lis considera dignes d'esta distinció.


Posteriorment, en l'investidura dels nous Cavallers, de genolls davant de Deu, juren defendre la nostra Real Senyera, l'integritat territorial del Regne de Valéncia, sa llengua i sa cultura com a dignes hereus de l'antiga milícia Foral Valenciana. 

 

Acte seguit, i com establix la tradició del Capítul, el Lloctinent General del Centenar, l'Excm. Senyor En Bernardo Celda i Muñoz en nom de S.A.I. i R. N'Andrés Salvador de Habsburgo-Lorena i Salm Salm  Archiduc d'Àustria, dibuixant una creu tocant els muscles del novici el nomena Cavaller. 

Donem la benvinguda a tots ells, desijant de tot cor que l'amor que sentixen per la Pàtria i que els ha fet dignes de ser Cavallers, continuen en més força si cap la seua llabor en pro del nostre Regne de Valéncia. 


Finalisarem celebrarent un Sopar de Gala en el Casino d'Agricultura en un brindis d'honor per tots ells. 

Donar les gràcies a les Ordens i Associacions que vullgueren acompanyar al Centenar de la Ploma en dita cerimònia:

  • Orden Ecuestre del Santo Sepulcro
  • Orden Caballeros Santa María de El Puig
  • Sacra y Militar Orden Constantiniana de San Jorge
  • Real Hermandad del Santo Cáliz de Valencia
  • Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia
  • Real Acadèmia de Cultura Valenciana
  • Honorable Clavariesa Festes Vicentines
  • Junta Central Vicentina
  • Cavallers Jurats Sant Vicent
  • Colege de l'Art Major de la Seda
  • Confraria de Sant Jordi Banyeres de Mariola
  • Llar-Escola Festes de Sant Bult
  • Caballeros de la Capa Española
  • Casa de la Comunidad Valenciana en Zaragoza
  • Confraria de Sant Jeroni
  • Hermandad San Antonio Abad
  • Infanzones del Reino de Valencia

Tampoc podem ni deguem oblidar la colaboració altruista de la revista en llengua valenciana, Ucrònica Lliteratura i Vanguarda, repartint eixemplars entre els presents en el Sopar de Gala.

Mensage del Vicelloctinent del Capítul, Òscar Rueda, en la concentració Vinatea No es Toca

 

 Ahir se va celebrar la concentració convocada per l'Associació de Juristes Valencians a la que es va adherir el Centenar de la Ploma. El Vicelloctinent del Capítul, Òscar Rueda, va intervindre deixant este important mensage: 

Estem en la plaça de l’Ajuntament de la Ciutat de Valéncia. Una ciutat que durant l’etapa foral la Ciutat de Valéncia tingué la responsabilitat d’encapçalar la defensa de les llibertats forals del Regne i a l’hora la de protegir a totes les poblacions valencianes. Una crucial missió, la de ser Cap i ser Casal del poble valencià, que s’organisava des del Consell de la Ciutat: l’Ajuntament d’aquells temps. 

 En els anys 30 del sigle XIV, en una época en la que encara no existien institucions permanents del Regne com la Generalitat, que com a institució encara tardaria casi un sigle en aparéixer, era, efectivament, eixe Consell de la Ciutat, del qual Francesc de Vinatea formava part com a jurat, el responsable primer de la seguritat i l’integritat territorial del Regne de Valéncia. 

Vinatea, morellà de naiximent, s’enfrontava a una nefasta decisió del rei Anfós el Benigne. El monarca, casat en segones noces en Elionor de Castella, pretenia donar en feu nobiliari, ad ella i son fill Ferrando, res manco que les viles de Morella, Xàtiva, Morvedre, Alzira, Castelló, Burriana, Oriola, Alacant, Guardamar, Elda i Novelda: l’espina dorsal del Regne de Valéncia. L’opinió dels valencians davant la decisió se feu patent quan els emissaris reals que tractaven de oficialisar-la foren rebuts a pedrades en eixos llocs; i el rei pretengué en eixe moment que fora el Cap i Casal, la capital valenciana, qui obligara per la força a les viles valencianes a sometre’s a la donació. 

Pero la Ciutat no transigí. Davant del dilema d’obedir al rei o servir al seu poble, la Ciutat trià lo segon. I fon Vinatea, representant de la Ciutat i de totes les viles reals, el portaveu triat per a dir-li al rei N’Anfós que eixa decisió no a soles significava “separar lo Regne de Valéncia de la Corona d’Aragó” sino la pròpia destrucció de Valéncia, del Sénia al Segura: “separats les viles e lochs tan appropiats com aquells eren de la ciutat de Valéncia, Valéncia no seria res”, en paraules lliterals de Vinatea. El rei entrà en raó, feu marcha arrere i deixà per a la posteritat una atra frase lapidària: “Reyna: el nostre poble és franch e no és axí subjugat com és lo poble de Castella; car ells tenen a Nós com a senyor, e Nós a ells com bons vassalls e companyons”. La destrucció de Valéncia conseguí parar-se, i ací continuem, a pesar de tot i de molts. 

Jaume I és el rei que vingué de fòra i que, tenint en la seua mà convertir-nos en una simple prolongació meridional dels seus dominis, nos permeté ser valencians i prou: donà via lliure a la nostra singularitat. Pero Vinatea fon l’héroe cívic valencià en qui es sustenten la nostra majoria d’edat com a poble i el pactisme foral que sempre nos ha caracterisat. És indubtablement en esta plaça, i ademés en la dignitat monumental que mereix, a on el fet de Vinatea deu continuar sent recordat. 

Ací, en esta àgora de Valéncia, ciutat i regne, punt de reunió en els acontenyiments principals del nostre devindre, i en la que han tengut atres successos enormement simbòlics: com en el dia de Sant Jaume de 1930, en els que els alcaldes de Castelló, Alacant i Valéncia hissaren a l’uníson la Senyera valenciana de manera oficial en el balcó de la Casa de la Ciutat, en un acte en parlaments tan eloqüents com el de l’alcalde de Castelló, qui, despuix de reivindicar que la Senyera representava a tot el territori valencià, deixava per a la posteritat esta reflexió en alusió directa a la dictadura de Primo de Rivera que en aquell moment acabava de caure. Digué l’alcalde: “Un govern cregué que era prou negar a les regions la seua personalitat, per a que esta deixara d’existir; ya veeu que això no era prou, i ací estem tots per a afirmar que existix”. 

Puix be: ací estem novament per a afirmar que existim. Vinatea no és a soles patrimoni de la Ciutat: és patrimoni de tots els valencians. Eixe és el fil de l’història que no devem perdre, per moltes pressions que patim per a que nos dividim i nos disgreguem com a poble. Aixina ho han entés generacions de valencians conscients, d’ideologies molt diverses, que han rememorat el fet de Vinatea per a que no s’oblidara, per a que servira d’eixemple a les generacions venidores. Aixina ho ha entés sempre, per eixemple, la centenària societat Lo Rat Penat, fundada en 1878 per un conservador, un lliberal i un republicà, que manté en este lloc el seu homenage anual a Vinatea coincidint en cada Nou d’Octubre. 

Perque Valéncia, del Sénia al Segura, no és res si no està unida, si no decidix per sí mateixa el seu futur, si no abandona enfrontaments interns estèrils, si no treballa conjuntament pels interessos de tot el seu poble, si no deixa de vore’s condicionada per pressions de poders fàctics que no desigen el be comú. El fet de Vinatea representa l’unió dels dèbils contra el poderós, la defensa de la llei i de l’interés general front a l’arbitrarietat dels que manen. Una arbitrarietat que continua manifestant-se de maneres molt diverses, i que no es pot tornar a repetir en una decisió indefendible des del punt de vista històric, artístic o urbanístic com seria la d’eliminar el monument a Vinatea d’esta plaça. 

Reflexione qui haja de reflexionar, i prenga l’única decisió acceptable i raonable: la de mantindre este monument a on sempre degué estar i a on deu continuar: en la plaça Major del poble valencià. Vinatea no es toca. 

Moltes gràcies.


 

Mossen Bernardo Celda i Muñoz, Lloctinent General de El Centenar de la Ploma, entrevistat en Plaza Radio

  

El passat dimecres 16 de Novembre el Lloctinent General de El Centenar de la Ploma fon entrevistat en el programa de ràdio "La Tarde con Marina" en el 99.9 F.M.

En dita entrevista i acompanyat pel també Cavaller del Centenar Mossen Juan de Dios, donaren a conèixer la història i missió del Centenar de la Ploma. 

Podeu escoltar esta entrevista en el següent enllaç: https://999plazaradio.valenciaplaza.com/centenar-de-la-ploma-221116

Solemne Creuament per l'Espasa i Jurament de nous Cavallers del Centenar de la Ploma


  S.A.I. i R.

N'Andrés Salvador de Habsburgo-Lorena i Salm Salm 

Archiduc d'Àustria,

Príncip Real de la Bohèmia i d'Hungria, Príncip de Toscana 

Protector de l'Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi 

de Cavallers del Centenar de la Ploma

(qDg)


i en Son Nom 

L'Excm. Senyor En Bernardo Celda i Muñoz 

Lloctinent General de l'Insigne Capítul 


Te l'honor de convidar a VS

Als Solemnes actes

de Creuament per l'Espasa i Jurament de nous Cavallers 

d'est Insigne Capítul e imposició de Creus de l'Almoina de

Sant Jordi

que tindrà lloc el pròxim dia

18 de novembre del 2022 a les 20:00 hores en

l'Iglèsia de Sant Joan de la Creu (OCD)

de la Ciutat de Valéncia

carrer Poeta Querol.

 

Ingressaran en l'Insigne Capítul

i seran creuats per l'espasa i creats Cavallers

els següents Senyors:


Mossén Jorge Rafael Soler i Olmos

Mossén Jean-Philippe Sendat

Mossén Ivan Alcañiz Mestre

Mossén Carlos Fabra Dolz

Mossén Pedro Antonio Cuesta Tobajas

 

Laus+Deo

 

Seran condecorats en la Creu de Sant Jordi

de la Confraria o Almoina de Sant Jordi

els següents senyors i senyores:


Pro Meritis

Iltre. Sra. Na Clara Perales Obenich

Iltre. Sra. Na María Dolores Alfonso Gallent

Iltre. Sra. Na Lorena Vila Gómez 

Iltre. Sr. N'Agustí Zacarés Romaguera

Excm. Sr. En Francisco Tarazona Santabalbina

Ilm. Sr. N'Alfredo Cordón Scharfhausen

Iltre. Sr. En Carlos San Juan de Laorden

Iltre. Sr. En Joan Sancho i Gea

 


Ius Sanguinis

 Iltre. Sra. Na Teresa González Juste

Iltre. Sra. Na Cristina Aguado Codina