Jurament dels Cavallers del Centenar de la Ploma

 




Nós Cavaller Ciutadà del Regne de Valéncia, Jure davant de Deu i de sa Sacratíssima Mare que ab l'ajuda del nostre Patró, el cavaller Senyor Sant Jordi, defendré la nostra Real Senyera, l'integritat territorial del Regne de Valéncia, ses llengües i sa cultura, com a hereu de sa història, la qual assumixc en tota plenitut, fins a ser digne dels antepassats del Centenar de la Ploma


En eixe solemne jurament expressat en temple sagrat d'una manera lliure i voluntària, firmat i ratificat davant dels demés companyons de l'Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers de Centenar de la Ploma, cadascú dels Cavallers hem adquirit l'obligació de DEFENDRE a:

 

La nostra Real Senyera

L'integritat territorial del Regne de Valéncia

L'idioma valencià i el castellà

La cultura valenciana assumida en tota plenitut com a hereu de l'història, fins a ser dignes dels nostres antepassats.

Eixe jurament nos exigix a tots en qualsevol circumstància de la vida, tant en la privada com en la pública. La pertinença com a Cavaller Capitular nos obliga de tal manera que nos commina a alçar la veu, si és menester, en la defensa de qualsevol dels símbols anteriors dins de les organisacions o àmbits als que pugam pertànyer..

El Centenar de la Ploma, institució naixcuda en l'época foral valenciana, fruit de l'essència dels Drets i privilegis emanats dels Furs del Regne cristià de Valéncia, fon abolit “por derecho de conquista”  suprimint els particulars Drets valencians; amagada la Real Senyera en una arca de tres claus i substituïda per un penó a l'estil castellà. Una volta recuperada l'autonomia política del nostre Regne, fon possible la reactivació de la nostra Companyia, a la que hem dotat de cent Cavallers que tenim com a obligació jurada la defensa de l'història assumint-la en tota plenitut.

Per això la nostra obligació de procurar que en les nostres activitats colectives en atres àmbits no puguen estar en contra del nostre jurament; aixina haurem d'exigir el respecte a la nostra llengua valenciana, diferent i diferenciada de qualsevol atra, en tot el territori a on històricament s'ha tingut l'orgull d'utilisar-la, de la mateixa manera hem d'exigir en les organisacions a les que pertanyem que defenguen eixos drets històrics, l'us del valencià  en tot el territori, la nostra singular cultura, junt a l'integritat del Regne de Valéncia.

L'alt Jurament que hem otorgat, fa incompatible la nostra condició de Cavallers del Centenar i mantindre una actitut acrítica dins d'organisacions i àmbits en els que puguen posar-se en entredit els valors fonamentals del nostre Insigne Capítul.

Esta és una reflexió que, no me cap el menor dubte, és compartida per tots els companyons, que som, allà a on nos trobem, una representació de la valencianitat simbòlica i cultural que els nostres antepassats defengueren en les pijors situacions, i que hui nos toca defendre a nosatros.

En la Ciutat de Valéncia, Cap i Casal del Regne, a setze dies de decembre del 2020.

                                                                                                                     El  Lloctinent General

L'Ateneo Mercantil de Valéncia i el Centenar de la Ploma han firmat un acort de colaboració per a l'estudi, publicació i divulgació dels fins comun d'ambes entitats.

La Presidenta de l'Ateneu Carmen de Rosa Torner i el Lloctinent General del Capítul Miquel Ramon i Quiles, varen firmar l'acort de colaboració pres a primers d'any i que per les raons sanitàries no s'havia pogut firmar encara.




La Real Senyera anà al Parterre, com cada 9 d’octubre, en el 2020







La Real Senyera, com és costum, tornà al Parterre com cada 9 d'octubre.
En el facsímil del Colege de l’Art Major de la Seda, acompanyats per la directiva del Colege i de la Confraria de Sant Jeroni, el Centenar de la Ploma ha conseguit fer possible conjugar les mides sanitàries en la tradició que recuperà l’entitat Lo Rat Penat, a la que hem incorporat els sons de la Marcha de la Senyera a Cavall, treta de l’oblit per, i la desfilada de la relíquia de Sant Jordi propietat de l’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma.
L’eixida de la Real Senyera des del Colege de l’Art Major de la Seda es va fer a les 12:00 en punt en els honors que li corresponen i traslladada al Parterre en una processó de carruages que era agraïda pel vianants en vítols i aplaudiments, en el Parterre es varen fer l’ofrena d’una corona de llorer per a continuar pel carrer de la Pau la comitiva dels carruages fin a la porta dels ferros a on esperàven membres Canonges del Cabildo per a acompanyar a l’Altar Major a la Real Senyera i relíquia de San Jordi. El Capellà del Centenar va fer una sentida alocució ponderant l’acte, el seu significat i lo adequat de la presència activa de l’històric Centenar, una oració del canonge Àlvaro Almenar, dona pas a unes sentides paraules del Lloctinent del Centenar Miquel Ramon. L’himne del Centenar cantat pel tenor Miguel Bou donà per acabat l’acte i la comitiva continuà pel carrer de Sant Vicent Màrtir i la Plaça de l’Ajuntament per a tornar al Colege de l’Art Major de la Seda. En l’entrega de l’ensenya acabà

Carta d'agraïment del Centenar de ls Ploma al Ministre de Cultura


Carta enviada per l’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma al Sr. D. José Manuel Rodríguez Uribes, Ministre de Cultura:

Ciutat de Valéncia, a 12 dies de novembre del 2020

Excm. Sr. D. José Manuel Rodríguez Uribes
Ministre de Cultura.


L’idioma valencià és una realitat viva que es practica en tot el nostre territori i se transmet de pares a fills.

És una llengua codificada i regulada per la RACV, en gramàtica pròpia, vocabulari i sintaxis diferent i diferenciada de qualsevol atra llengua peninsular o europea.


La llegalitat ampara a la denominació del valencià quan en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana establix l’idioma valencià com a la llengua pròpia dels valencians.


No serà menester el indicar que històricament el valencià ha segut considerat llengua, inclús en anterioritat a que el català deixara de ser considerat dialecte de l’occità; que ha tingut un sigle d’or, anterior al castellà, a on tots els escritors manifestaven que escrivien en valencià per tal de “lloar a la nació de la que n’eren naturals”.


Per qüestions de necessitat política la llengua valenciana ha segut moneda de canvi per a poder sustentar els governs de l’estat, no és ningun secret el pacte polític pel qual es va crear una “Acadèmia Valenciana de la Llengua” en la fi d’unificar ortogràficament el valencià al català, pero que en la seua constitució, la llei de creació de la AVL, els obliga a defendre la denominació i les particularitats idiomàtiques del valencià.


Han passat molts anys pero no han pogut canviar el llenguage dels valencians que continuen parlant tal i com els seus antepassat li ho han transmés des del breçol. 

Ademés hi ha un rebuig absolut a canviar-li l’històrica denominació al seu idioma: el valencià.


Per raons d’història, sentimentals, filològiques i llegals el poble valencià no accepta l’absorció pel català que pretenen alguns, fortament subvencionats per l’administració, sense tindre la força popular que requerixen les seus ansies d’anulació d’una llengua secular.


L’Insigne Capítul de l’Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma, com a una corporació que té com a missió la defensa dels símbols, la cultura i singularment, la llengua valenciana, vol transmetre-li a vosté el recolzament i agraïment per la particularisació que fa del valencià com a una de les llengües cooficials en l’Estat, atenent a la realitat llegal que nos ampara.

@jmrdezuribes

Solemne acte d'entrada com Acadèmic de número de la Real Aacdèmia de Cultura Valenciana de l'Ilm Rvetm Dr Jaume Sancho, Capellà de l'Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma

En un documentadíssim discurs sobre la temporalitat ritual. l'any llitúrgic cristiana i el seus antecedents, el Rector de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats i Canonge de la Catedral Valentina, que fon contestat per l'acadèmic Fray Benjamín Agulló. 

L'incorporació del nou acadèmic de número de la RACV, s'unix a la del Vice Decà Ilm Sr. José Francisco Ballester-Olmos, Escrivà del Centenar i i la del Vice Lloctinent Òscar Rueda. 

El Centenar de la Ploma, també conta en atres cavallers en la seua categoria de Acadèmics corresponents o honoraris. 

La nostra felicitació al nou Acadèmic de número de la RACV, al que li desigem una fructífera trayectòria en la Real Acadèmia.