La Confraria o Almoina de Sant Jordi. La Casa de la Ballesteria

Segons Sevillano (1966), als sis anys de la fundació de la Companyia del Centenar de la Ploma, es a dir en el 1371, els ballesters demanaren a Pere el Cerimoniós que se'ls concedira el privilegi de creació d'una confraria o “almoina” baix la advocació de “Nostre Senyor Deu e del benaventurat Sent Jordi[1].  El suplicatori que li varen presentar  dia:
"Molt excellent Príncep e victorios senyor, a la vostra gran altea humilment suplica lo nombre de Cent ballesters, per honor de Déu e del benaventurat baró Sant Jordi, lo senyal del qual vós, Senyor, en commemoració sua portats empremtat en vostre corage, hajen tractat entre si desigen e vullen fer almoyna appellada del dit Sent Jordi, per ço que com s'esdevinga alguns de la dita almoyna morir sia feyta a aquell honor segons lur estament per los atres de la dita almoyna e vullen entre si, sens lesió alcuna dels drets reals postres, alcunes bones Ordinacions necessàries e profitoses a lurs ànimes, e açó bonament no puxen fer sens licència e auctoritat de vós, Senyor, per ço suppliquem molt hummilment a la vostra gran altea que denyets ab carta vostra atorgar e donar a aquells llicència que pusquen fer e ordenar entre si la dita almoyna e fer e ordenar capítols e ordinacions deius següents, les quals par que sien necessàries e profitoses a bon regiment de la dita almoyna, en honor e gloria de Nostre Senyor Déu e del benaventurat Sant Jordi, com saemblants sien estats atorgats per vós, senyor, a l'almoyna de monsenyor Sent Narcís, cors sant de Gerona, ordonada en la Ciutat de Valéncia, los quals són segons que's seguixen."
           
I les solicituts que seguixen es referixen a:
  •                  Sepultura per als confrares (a l'us d'atres almoines).
  •                 Velar als malalts.
  •                 Acompanya junt als últims sacraments a malalts i difunts.
  •                 Reunió i missa el dia de Sant Jordi.
  •                  Que l'ingrés de nous confrares siga solicitat al Capítul.
  •                 Que les dones i fills dels confrares podran ingressar, sense més, en l'Almoina.
  •                Deuran d'efectuar-se un mínim de tres capítuls anyals: El darrer dumenge d'agost, el primer dumenge de giner i en data pròxima a la festivitat de Sant Jordi.  En els capítuls se pagarà l'almoina per al manteniment i fins de la Confraria
  •                 Que el dia de Sant Jordi efectuen un dinar en les cases de l'iglésia de Sant Jordi o en el monasteri religiós de la ciutat que se trie.
  •                El número de confrares serà de 100 hòmens i 150 dones.
  •               Tindran facultat per a ordenar nous confrares.

Contenen també referències a misses, oracions, sepultures, etc.
            El rei, que se apreciava en ostentar els símbols de Sant Jordi, concedí el privilegi a 10 dies de juliol del 1371 i la Confraria fon confirmada posteriorment pels successius reis de Valéncia (Ferrer Olmos, 1980)
En 1393  Juan I, trobant-se en la ciutat d'Alzira i al temps que els confrares li convidaven a ingressar en la confraria, reconeixia tots els bens i privilegis d'esta, ampliant el seu número, en lo que de ser cent varons cent cinquanta dones confrares passaven a ser “cinc-cents mascles e sis-centes femelles”. Ademés, tot ballester del Centenar, pel fet de ser-ho, seria també confrare.
Juan II, des de Monzón, millorà els privilegies de la Confraria el 18 de juliol del 1470, imponent la pena de 2.000 florins a qui s'oponguera als mateixos, entre los quals estava el poder dur armes per qualsevol de les ciutats o viles.
Ferran II el Catòlic confirmà el 28 d'octubre del 1479  des de Toledo les prerrogatives de la Confraria, ordenant tant al Governador com als oficials reals, respectaren estos privilegis baix multa de 3.000 florins d'or.
Com ya diguérem, la Confraria posseïa una casa en el carrer que hui conserva el nom de Ballesters i que alguna volta se cridà de Sant Jordi i de la Confraria del Centenar. Estava ubicada en lo que hui es l'escenari del Teatre Principal,  denominada “Casa de la Ballesteria” o simplement "Ballesteria". Allí celebrava la Confraria els seus capítuls i reunions i en els seus locals se guardaven les armes i atifells de la malicia.  Sobre la seua porta se trobaven dos escuts de pedra: A la dreta dos àngels sostenien una figura en la creu de Sant Jordi i a l'esquerra un escut en una ballesta i una sageta.  En la planta baixa  se trobava la seua capella, envoltonada, que posseïa al peu de cada arc uns escuts circulars, en la creu de Sant Jordi, i en l'àngul opost una ballesta i sobre l'arcada principal l'inscripció "Miserere mei deus secundum". Quan desaparegué el retaule un arc de ferro negre en la llegenda "In te Domine speravi non confundar" ("En vos, Senyor espere, confòs no seré", segons traducció de Cruilles) ocupava la part superior del presbiteri i que, com ya diguérem en anterioritat, era el lema que havien adoptat els Ballesters.
A finals del segle XVIII Marcos Antonio de Orellana[2] conegué la seu de la Confraria i la descriu consignant entre atres detalls els dos escuts de pedra entallats sobre el seu portal. En un d'ells es distinguix una ballesta i en l'atre una creu de Sant Jordi en un donzellet a cada costat i baix una inscripció en lletra gòtica que dia: ”Dels confrares de Sant Jordi”, i sobreposta en negre mes tart la data 1639.
La casa tenia un pati descobert, ya comentat al referir-nos al Centenar, on se realisaven els eixercicis d'adestrament.

En la capella de la Casa de la Ballesteria havia un menut altar que, segons el marques de Cruilles (1876) se situava en front dels primers nayes del teatre Principal, a la dreta de l'escenari, que correspondrien en el carrer Fidalgo, actualment desapareguda al ser integrat en la de Poeta Querol en motiu de la seua ampliació. Segons Boix (1862) dit altar s'identificaria en lo que actualment es l'escenari, mes en concret en la zona de la closca de l'apuntador, i la porta de dita casa la situa  mes o menys a on se troba ara la del vestuari. Quan escomençaven les obres del Teatre Principal encara se podien apreciar alguns vestigis.
L'abolició dels furs a principis del segle XVIII i la pèrdua de les institucions forals, la casa de la Ballesteria fon dedicada a quarter i almagasén militar, fins que li aplegà l'hora del derrocament, que s'inicià en 1807, completant-se a partir del començament de l'edificació del Teatre Principal en 1830.



[1]"El Centenar de la Ploma". Vicente Ferrer Olmos. Zaragoza: Anubar, 1980.

[2]Orellana, M.A.de, Valencia  Antigua y Moderna. 1780. Valencia, 1923, Acción Bibliográfica Valenciana.