Segons Sevillano (1966), als sis anys de la
fundació de la Companyia del Centenar de la Ploma, es a dir en el 1371, els
ballesters demanaren a Pere el Cerimoniós que se'ls concedira el privilegi de
creació d'una confraria o “almoina”
baix la advocació de “Nostre Senyor Deu e
del benaventurat Sent Jordi”[1]. El suplicatori que li varen presentar dia:
"Molt excellent Príncep e
victorios senyor, a la vostra gran altea humilment suplica lo nombre de Cent
ballesters, per honor de Déu e del benaventurat baró Sant Jordi, lo senyal del
qual vós, Senyor, en commemoració sua portats empremtat en vostre corage, hajen
tractat entre si desigen e vullen fer almoyna appellada del dit Sent Jordi, per
ço que com s'esdevinga alguns de la dita almoyna morir sia feyta a aquell honor
segons lur estament per los atres de la dita almoyna e vullen entre si, sens
lesió alcuna dels drets reals postres, alcunes bones Ordinacions necessàries e
profitoses a lurs ànimes, e açó bonament no puxen fer sens licència e
auctoritat de vós, Senyor, per ço suppliquem molt hummilment a la vostra gran
altea que denyets ab carta vostra atorgar e donar a aquells llicència que pusquen
fer e ordenar entre si la dita almoyna e fer e ordenar capítols e ordinacions
deius següents, les quals par que sien necessàries e profitoses a bon regiment
de la dita almoyna, en honor e gloria de Nostre Senyor Déu e del benaventurat
Sant Jordi, com saemblants sien estats atorgats per vós, senyor, a l'almoyna de
monsenyor Sent Narcís, cors sant de Gerona, ordonada en la Ciutat de Valéncia,
los quals són segons que's seguixen."
I les solicituts que seguixen
es referixen a:
- Sepultura per als confrares (a l'us d'atres almoines).
- Velar als malalts.
- Acompanya junt als últims sacraments a malalts i difunts.
- Reunió i missa el dia de Sant Jordi.
- Que l'ingrés de nous confrares siga solicitat al Capítul.
- Que les dones i fills dels confrares podran ingressar, sense més, en l'Almoina.
- Deuran d'efectuar-se un mínim de tres capítuls anyals: El darrer dumenge d'agost, el primer dumenge de giner i en data pròxima a la festivitat de Sant Jordi. En els capítuls se pagarà l'almoina per al manteniment i fins de la Confraria
- Que el dia de Sant Jordi efectuen un dinar en les cases de l'iglésia de Sant Jordi o en el monasteri religiós de la ciutat que se trie.
- El número de confrares serà de 100 hòmens i 150 dones.
- Tindran facultat per a ordenar nous confrares.
Contenen també referències a
misses, oracions, sepultures, etc.
El rei, que se apreciava en ostentar els símbols de Sant
Jordi, concedí el privilegi a 10 dies de juliol del 1371 i la Confraria fon
confirmada posteriorment pels successius reis de Valéncia (Ferrer Olmos, 1980)
En
1393 Juan I, trobant-se en la ciutat d'Alzira i
al temps que els confrares li convidaven a ingressar en la confraria,
reconeixia tots els bens i privilegis d'esta, ampliant el seu número, en lo que
de ser cent varons cent cinquanta dones confrares passaven a ser “cinc-cents mascles e sis-centes femelles”.
Ademés, tot ballester del Centenar, pel fet de ser-ho, seria també confrare.
Juan II, des de Monzón, millorà els
privilegies de la Confraria el 18 de juliol del 1470, imponent la pena de 2.000
florins a qui s'oponguera als mateixos, entre los quals estava el poder dur
armes per qualsevol de les ciutats o viles.
Ferran II el
Catòlic confirmà el 28 d'octubre del
1479 des de Toledo les prerrogatives de
la Confraria, ordenant tant al Governador com als oficials reals, respectaren
estos privilegis baix multa de 3.000 florins d'or.
Com
ya diguérem, la Confraria posseïa una casa en el carrer que hui conserva el nom
de Ballesters i que alguna volta se cridà de Sant Jordi i de la Confraria del
Centenar. Estava ubicada en lo que hui es l'escenari del Teatre Principal, denominada “Casa de la Ballesteria” o
simplement "Ballesteria". Allí celebrava la Confraria els seus
capítuls i reunions i en els seus locals se guardaven les armes i atifells de
la malicia. Sobre la seua porta se
trobaven dos escuts de pedra: A la dreta dos àngels sostenien una figura en la
creu de Sant Jordi i a l'esquerra un escut en una ballesta i una sageta. En la planta baixa se trobava la seua capella, envoltonada, que
posseïa al peu de cada arc uns escuts circulars, en la creu de Sant Jordi, i en
l'àngul opost una ballesta i sobre l'arcada principal l'inscripció
"Miserere mei deus secundum". Quan desaparegué el retaule un arc de
ferro negre en la llegenda "In te Domine speravi non confundar"
("En vos, Senyor espere, confòs no seré", segons traducció de
Cruilles) ocupava la part superior del presbiteri i que, com ya diguérem en
anterioritat, era el lema que havien adoptat els Ballesters.
A
finals del segle XVIII Marcos Antonio de Orellana[2] conegué la seu de la
Confraria i la descriu consignant entre atres detalls els dos escuts de pedra
entallats sobre el seu portal. En un d'ells es distinguix una ballesta i en
l'atre una creu de Sant Jordi en un donzellet a cada costat i baix una
inscripció en lletra gòtica que dia: ”Dels
confrares de Sant Jordi”, i sobreposta en negre mes tart la data 1639.
La
casa tenia un pati descobert, ya comentat al referir-nos al Centenar, on se
realisaven els eixercicis d'adestrament.
En
la capella de la Casa de la Ballesteria havia un menut altar que, segons el
marques de Cruilles (1876) se situava en front dels primers nayes del teatre
Principal, a la dreta de l'escenari, que correspondrien en el carrer Fidalgo,
actualment desapareguda al ser integrat en la de Poeta Querol en motiu de la
seua ampliació. Segons Boix (1862) dit altar s'identificaria en lo que
actualment es l'escenari, mes en concret en la zona de la closca de
l'apuntador, i la porta de dita casa la situa
mes o menys a on se troba ara la del vestuari. Quan escomençaven les
obres del Teatre Principal encara se podien apreciar alguns vestigis.
L'abolició
dels furs a principis del segle XVIII i la pèrdua de les institucions forals,
la casa de la Ballesteria fon dedicada a quarter i almagasén militar, fins que
li aplegà l'hora del derrocament, que s'inicià en 1807, completant-se a partir
del començament de l'edificació del Teatre Principal en 1830.
[1]"El
Centenar de la Ploma". Vicente Ferrer Olmos. Zaragoza: Anubar, 1980.
[2]Orellana, M.A.de, Valencia Antigua y Moderna. 1780. Valencia, 1923, Acción
Bibliográfica Valenciana.
