El Centenar de la Ploma, guardia d´honor de la Real Senyera

LES MILÍCIES MIGEVALS EN VALÉNCIA


Per a poder comprendre l'orige i fonament de la ”Companyia del Centenar de la Ploma” es necessari remontar-nos a l'época migeval en Valéncia. Es en el segle XII quan apareix el concepte pròpiament dit de mesnada. Els seus components rebien dels senyors i reis concessions de terres en benefici o préstam i soldades en metàlic junt a  privilegis i exencions a les ciutats que acodien prestes a la cridà d'auxili del monarca. A canvi d'estos privilegis es ficaven al servici de nobles i reis per a, units als propis eixercits regulars, constituir un recolzament decisiu en numeroses accions bèliques, alcançant posteriorment condició anàloga a la dels primers cossos armats permanents i inclusiu aplegar a formar part de l'host del rei.

L'erudit Vicent Ferrer i Olmos nos explica cóm "les milícies que es constituïen en les ciutats o viles del Regne estaven compostes en la seua major part por hosts de peons o infants junt a les tropes de cavalleria, estes últimes elegides entre'ls ciutadans que tingueren bens propis, estan obligats a posseir cavall en propietat, be fora armat o alforrat L'enganchament i allistament ad estes milícies urbanes corresponia al Consell General, verdader senat delliberatiu en Valéncia. Mantenia en la ciutat no sols host de terra sino, ademés, galeres armades, que en ocasions oferia a atres reis per a defensa d'alguna causa conjunta -d'ahí la construcció de las atarassanes del Grau, arsenal per a guerra i depòsit de veles, armes i atres pertrets navals-"[1].

            No obstant, en temps de Jaume el Conqueridor s'otorguen molts privilegis d'índole militar; així, el titulat "De les batalles i de les fortalees", on s'indica que “aquells que tinguen armes i un cavall de més de 40 escuts de valor, son declarats lliures de tot impost, tenint l'obligació d'acodir a la cavalcada real”.

            En la guerra contra els francesos Pere I el Gran va solicitar que li enviaren companyies de ballesters moriscs, prometen-los bona soldada. Este rei confirmarà els privilegis del Conquistador.

            En el Manual del Consell  datat el onze de juliol del 1347 es pot llegir el següent acort: "…fou proposat per los jurats que jatsie que sie stat ordenat e tengut per bé, que per la Unió de la Ciutat fossen apparellats cinchsents hòmens a cavall, per los affers de la dita Unió…, ço és, a cavall armat trecents sous e a cavall alforrat docens sous, cascun any"[2]

De totes les milícies urbanes que atenien a la convocatòria dels reis de Valéncia destacà per la seua fermea i constància en el servici la “Companyia del  Centenar de la Ploma”.

De l'orige i activitats de la companyia cívica-militar del “Centenar de la Ploma” que, amparada baix la tutela i protecció del màrtir Sant Jordi, havia segut establida en Valéncia pera a custodia i defensa de la “Senyera del Senyor Rei i e de la Ciutat e del Regne”  parlarem a continuació.


EL CENTENAR DE LA PLOMA:
CONTROVÈRSIA DAVANT LA ADJUDICACIÓ DE LA SEUA CREACIÓ

Existixen dos criteris d'opinió al voltant de qui fon el creador del “Centenar de la Ploma”. La creència general, mantinguda per numerosos historiadors, pren constància de Jaume I com el fundador d'esta milícia valenciana. Front a dita corrent d'opinió, un atra, aporta una nova versió dels fets que nos du a Pere II de Valéncia i IV d'Aragó com a l'artífex del Centenar.

No podem deixar passar esta controvèrsia com si d'una dada anecdòtica es tractara, ya que estes diferents opinions -fonamentades abdós en fonts documentals- suponen un trencament ab les pacífiques creències tradicionals.


PRIMERA OPCIÓ: JAUME I, CREADOR DEL CENTENAR

Els historiadors del Regne de Valéncia han vingut mantenint que es tracta d'una institució “antiquíssima”, remontant-la als anys de la Conquista i creada pel fundador del Regne, Jaume I. El superlatiu encontrà fonament en el segle XVII en unes paraules que apareixen en el capítul 229 de les Corts que el monarca Felip III celebrà en el Convent de Predicadors de Valéncia en 1604. Es llig en el citat capítul:..” per quant la Companya del Centenar de la Ploma ab sos Macips y Pages es antiquíssima del temps de la Conquista del pressent Regne[3].

Per a reforçar esta creència en 1.626 Felip IV, davant la necessitat de recursos ab els que atendre els diferents fronts de guerra que manté ad eixe moment, convoca a les Corts, ordenant que les aragoneses  es celebren en Barbastre, les catalanes en Barcelona i les valencianes en Monsó. En estes últimes poden llegir-se en el capítul 18 de les resolucions la següent frase: ”La Companya del Centenar de la Ploma, instituïda per la Majestat del Senyor Rei en Jaume el Conqueridor…”[4].

Si analisem les afirmacions subscrites en abdós Corts ens fan pensar que, més be, es tracta més de donar prestigi ad esta Institució a l'associar la seua creació ab Jaume I que d'aportacions documentals noves que corroboren la dita posició. Estes afirmacions nos deixen vore el víncul de creació del Centenar ab Jaume I com un fet consabut, sobre'l qual no pot donar-se cap tipo de dubte, més sense aportar realment nova documentació que acredite els fets.

Més per a molts te verosimilitut el que tinguera el seu orige en els cent hòmens armats que en l'entrada del rei D. Jaume en Valéncia acompanyaven al Penó de la Conquista ab les sagrades imàgens del Crist a una part i de la Mare de Deu a l'atra.


SEGONA OPCIÓ: PERE II, CREADOR DEL CENTENAR

Esta nova teoria arriba  a la conclusió de que dita companyia fon instituïda en la nostra ciutat per Pere II de Valéncia i IV d'Aragó a 3 dies de juny del 1365.

Arranca del document que recull la descripció de la parada que el dia u d'agost del 1336 ordenen els jurats de la Ciutat per a rebre a Pere el Cerimoniós. La descripció dels detalls de l'acte és tan minuciosa que la sola absència de la  companyia de ballesters li du a valorar el fet com a proba de que el Centenar de la Ploma encara no existia.

Atre dels documents que refrenen esta postura data de 1503 i cita els noms dels nous ballesteres que han segut triats per a substituir a atres que cessen. Son 53 els canvis i el document du la relació nominal de tots ells ab el seu corresponent ofici: ”llaurador, pedrapiquer, corder, peraire, carnicer, calçeter, sastre, ferrer, botiguer, barber, cotamaller....” “Primo, en loch de Joan Bernat, ballester, en Jacme Lobet, corder…”[5], continuant el document ab la referencia a Pere II com la persona que otorga este privilegi:..”hun privilegi reyal atorgat per lo Serenísimo rey en Pere de digna recordació datum en lo setge de Morvedre de III de juny del any MCCCLXV, al qual se refferiren.” [6].

En l'Archiu de la Corona d'Aragó s'ha trobat atre document, de Ferran II el Catòlic, que nos parla de la confirmació de la ”Confraria del Centenar de la Ploma”. Se transcriuen en dit registre els privilegis que li otorga a la dita confraria Pere el Cerimoniós i les successives confirmacions de Joan I, Alfons el Magnànim, Joan II i esta de Ferran, donant a continuació la data, del Centenar, a 3 dies de juny del 1365, en lo qual sí s' havia constituït la dita Confraria sis anys després del seu orige,  en honor de son titular Sant Jordi, en concret a 10 dies de juliol del 1371.

En esta confirmació de la “Confraria” feta per Ferran II en l'any 1479, hi ha un pròlec que diu:..”Molt més de Cent anys que en la dita Ciutat de València ha un número de Cent hòmens apellat lo Centenar de la Ploma”[7].  Molt més de cent anys”. Si haguera segut creat el Centenar de la Ploma en temps de la conquista, com s'afirmava històricament, el document diria “molt més de dos cents anys.” I a l'enumerar atres privilegis comença diguen ”Primerament. Privilegi atorgat al dit Centenar per l'alt Rei en Pere, sots kalendari de tres dies de juny any mil CCC LX V” [8].  Si existira algun atre document anterior haguera segut citat i llavors no ficaria ”primerament…”, el primer.

MISSIONS QUE S'ENCOMANÀ AL CENTENAR:

El Llibre d'Establiments, en el dia díhuit de maig del 1501, diu:  "esta Companya del Centenar se avía formado à instancias de la misma Ciudad para el servicio de ella, i para que siempre i cuando saliera la Vandera o Senyera Real de la Ciudad con ejercicio de armas, fuera acompañada i guardada de la dicha Companya de el Centenar". Més ab independència d'esta emblemàtica tasca podríem classificar les seues missions en el dos grups següents:


COMMEMORACIONS SOLEMNES

  • Intervenció del Centenar en els actes solemnes de commemoració de la conquista de la Ciutat de Valéncia per Jaume I, on anaven els membres del Centenar ”ab ballestes y arcabuços y ab les insignies de Sent Jordi ab la bandera del Centenar ab pifanos i a tambors[9]. La vistositat del seus uniformes realçaven cada 9 d'octubre la eixida processional de l'espasa del rei En Jaume i la Real Senyera.
  • La seua aparició és destacada en una festivitat tan senyalada com el 23 d'abril, en que commemoraven la miraculosa intervenció del seu patró Sant Jordi en la batalla d'El Puig.
En la capella de la Mare de Deu de les Victòries de l'iglésia de Sant Jordi, i segons ordenaven les seues capitulacions, celebraven solemnement els oficis religiosos d'esta data, darrere el quals es reunien, a "menjar y fer pietança", en un monasteri elegit pels majorals.

  • També va participar en celebracions ab motiu de canonisacions, com la de l'arquebisbe Tomas de Villanueva i la de Sant Pasqual Bailón.

ACCIONS GUERRERES MÉS NOTABLES

  • La primera noticia de les seus accions la tenim en la guerra que Pere el Cerimoniós va mantindre contra Pere el Cruel -1365- en la qual se sitià a Morvedre i dos voltes a Valéncia. Fon allí on, potser, es va promoure la creació del Centenar. El corage mostrat pels ballesters, que varen combatre junt a la “Senyera del Senyor Rei e de la Ciutat e del Regne”, fon tal que va determinar que se'ls otorgara el privilegi de formar una milícia permanent.
  • En Jaume  -fill de N'Anfós, duc de Gandia – en 1464 i ab l'ajuda de les tropes castellanes, va organisar els seus eixercits en les montanyes situades en la baronia d'Arenós, rebelant-se contra el rei. Joan li va fer una cridà d e recolzament i en resposta ad esta acodí la milícia del Centenar a prestar la seua ajuda. D'est any és la curiosa nota que escrigué en son diari el capellà del rei N'Anfós, que est d'acort ab lo que consta en el manual de consells, i que diu: "Disapte XXI del dit mes de Joliòl fonch treta la bandera de Valencia contra D. Jaime de Aragó. La dita bandera fonch acalada per la finestra, la cual portaba Ramon de Vich, gentil-hòm justicia criminal de la dita ciutat. E al portal del Serrans fònch presa é muntada alt, é de part de fòra ab bastiment fonch presa é donada al dit justicia, anaba en mig del centenar dels ballesters de la ploma".[10]
  • En 1477 En Jaume d'Aragó (Fill) es rebela i combat des del castell de Villamalef. El Governador de Valéncia reunix milícies i trau el 5 de febrer la bandera real, per lo que també ací podem assegurar la presencia del Centenar.
  • En juliol de 1526 ixqué la Real Senyera pel Portal de Serrans per a lluitar contra els moros sublevats en la Serra d'Espadà.
  • En alguna ocasió també varen intervindre a les órdens del justícia contra els delinqüents, així consta que a 10 dies de juny del 1633 acodiren com apoyo a la captura d'uns delinqüents: ”…estava lo Centenar en dita captura, lo qual fón ordenat asistis pera tenir cercat[11].


APELATIUS DIFERENTS PER A UNA MATEIXA INSTITUCIÓ

            Existiren distintes formes de denominar ad esta Companyia més totes elles es troben relacionades entre si:

  • Companya del Centenar del gloriós Sant Jordi”, en commemoració al seu patró que era el mateix que el d'Aragó.
  • "Centenar de Sant Jordi" o "Centenar del gloriós Sant Jordi”,  pel mateix motiu anterior.
  • Companyia del Centenar de la Ploma”, per la qual era més coneguda.  Centenar”, ya que en un principi només estava formada per cent ballesters  de la Ploma”, fent alusió a la ploma de garsa que els militars ostentaven en l'elm o cabacet.
  • I també “Companyia dels Ballesters”, per l'arma que utilisaren des de els començament de l'Institució.

PECULIARITATS DE LA MILÍCIA DEL CENTENAR DE LA PLOMA

ARMES: BALLESTES I ARCABUSSOS

L'arma més característica de l'época migeval i per lo tant la més utilisada pels cavallers del Centenar de la Ploma fon la ballesta, sent la seua época de major esplendor el sigle XII. Es tractava d'un arma ofensiva i la seua missió era la de llançar fleches. Encara que seguix sent una incògnita l'orige i data de la seua creació coneixem de la seua existència fins a ben entrat el sigle XVI, época en la que  tingué que compartir el seu liderage en les armes de foc. Pese a esta nova manera d'incursió en el mon de les armes la ballesta va saber-se acomodar als nous aires de modernitat utilisant bales de pedra o plom de la qual força era tal que inclús ”podia travessar una armadura a una distancia de doscents cinquanta passos” [12]. Un nou cos dotat per cent arcabussers s'afegí als membres del Centenar com a símbol dels canvis produïts per l'integració de les armes de foc.

La pràctica del tir de ballesta era un deport molt popular. Els components dels gremis ho practicaven per a trobar-se preparats per a lluitar quan el rei o la ciutat ho exigira. Ab més raó els membres del Centenar, ya que ser bon tirador era una de les condicions imprescindibles per a la seua elecció, ademés de la bona conducta i honorabilitat.

Es segur que a més de les ballestes, els membres del Centenar durien atres armes; ofensives com els punyals o defensives com escuts, a tot lo qual estaven autorisats pel privilegi de confirmació que indicava: "Que sia donada facultad als del dit Centenar, e a qualsevol d'aquells, de portar armes…". Com es veu ni indicava quals ni posava llímit. I seguix: "portar armes per qualsevol ciutats, viles, lochs e terres… en qualsevol hores". En est últim paràgraf es troba l’explicació a les friccions que tenien els ballesters ab els "Officials de la Ciutat" el quals, por mor de mantindre el bon orde, desijaven aplicar la prohibició de dur armes a tots els ciutadans, Centenar inclòs

Era costum que la Companyia del Centenar celebrara el seus eixercicis d'armes casi tots els dumenges. Estos jocs o eixercicis estaven reglamentats segons uns “Capitols del joch de la ballesta”,  aprovats per nostres jurats en 18 de juny de 1445”[13]. Es celebraven en dies festius per a donar-li major relleu, premiant al millor ballester -el de major agilitat i punteria- ab chicotets obsequis d'argent cedits pels oficials del gremi d'argenters, ab la fi d'obtindre el títul de mestres en el seu  ofici.


UBICACIÓ DE LES PRÀCTIQUES D'EIXERCICIS D'ADESTRAMENT.

La casa per a les seues juntes i eleccions estava ubicada en el carrer de Sant Jordi, hui carrer de Ballesters, on també  tenien almagasén per a guardar els sues pertrets.

Vicente Ferrer Olmos, una de les personalitats més enteses sobre esta companyia cívica-militar, de les quals apareixen les impressions en el llibre “El Centenar de la Ploma”, indica que els eixercicis d'adestrament es realisaven en un pati descobert, contigu a la Casa de la Confraria, corresponent este solar a lo que hui és la part anterior del Teatre Principal recaent al carrer de les Barques, es a dir, on s'alça la frontera de l'actual teatre.

Emili Beut Berenguer continua els estudis sobre este tema afegint: ”Quan es va ampliar la Companyia ab els cent arcabucers, se'ls concedí un solar fora de les muralles, entre la porta dels Juheus i la de la Mar, segons deliberació del Consell de la Ciutat del 9 d´Agost de 1.658. Després s´edificarà una casa adjunta que es designà ab el nom de “l'Escopetería” situada en alló que és actualment Parc d´Intendència, en el carrer de Colon i plaça del Pintor Pinazo. Esta casa, va servir de punt de reunió i revista del Centenar i en ella es manà obrir un pou el 28 de Juliol del 1.576 perque els tiradors sofríen molèsties per la sed i no poder-se llavar la cara i les mans que s'embrutaven per la pólvora i també per no poder netejar les armes. Posteriorment este lloc es denominà “Molí de Pólvora”. . "...es te coneiximent que hagué atra casa de la Ballestería, situada en el mur de la Porta de Quart, fora de la muralla, a la part de darrere de Santa Úrsula, on els del Centenar anaven exercitan-se els dumenges”. [14]


ORGANISACIÓ I COMANDAMENT DE LA COMPANYIA. JURAMENT.

Per estar al servici de la ciutat, i el seu especial destí d'escoltar i defendre la Real Senyera, Valéncia es considerava "coronela" d'esta companyia. El Justícia Criminal era el cap d'esta força armada i com a tal, capità nat i porta-estandart del Centenar. Ad est, als Jurats i Consell General corresponia la provisió d'individus que havien de constituir-la: ”Els Jurats i Síndic de la Ciutat, ab el Justícia, nomenaven els que formaven la Companyia…”[15].

Com ya està dit, el número del seus components era de cent i devien de ser mestres u oficials -menestrals- veïns de Valéncia,  ab provades aptituts per al càrrec; es a dir, no es tractava de nobles en el sentit d'estament social.

Segons foren els temps de guerra o de pau, la companyia del "Centenar de la Ploma" rebia mes o menys ajuda i armament de les autoritats o era oblidada en major o menor grau. Així pues, el Centenar passà a lo llarc de la seua història per moments de decadència per a tornar a renàixer ab briol més tart. Així, trobem acreditació documental de lo dit: "El dit Centenar sia en punt de venir en perdició, per quant per los officials de la dita Ciutat, en moltes e diverses maneres és contravengut als dits privilegis e gràcies, fent diverses limitacions e interpretacions". Era evident que en temps de pau no interessava, i inclús destorbava, que ciutadans armats i privilegiats pel rei se desenrollaren per la ciutat. I al contrari, quan la tranquilitat s'alluntava,.. "Els Cent hòmens del dit Centenar… contínuament han a tenir ballestes en diverses maneres…"

La companyia es dividia en unitats de deu ballesters denominades “deenes”, al front de les quals havien uns oficials que es menaven ”caps de deena”. Cada ballester tenia un ajudant al que se li dia ”companyó”, ”macip” o “page”. Quan els aspirants eren admesos  -prèviament es sometia als candidats a una “provanza” davant el governador- anaven a la casa de la Confraria on se'ls vestia ab les insígnies de Sant Jordi davant dels “caps de deena”,  procedint a la celebració d'una missa oferida per la Confraria, en la qual es prestava jurament sobre'ls evangelis, comprometent-se al servici del rei, de la Ciutat i del Regne. 


DIPLOMA O TÍTUL.

A cadascú dels soldats de la  Companyia del Centenar, se'ls donava un diploma o títul acreditatiu en pergamí que expedia el “Porta-veus” del Governador de Valéncia[16]
"Don Basilio de Castellví y Ponze, Cavaller del Abit de Calatrava, Governador de dita Religió en los Reynes de Aragó y Valencia, Castellá del Castell de Oriòla, Gentil-Hòm de la Boca de sa Magestat y de son Consell, Portant Veus de general Gobernador de la present Ciutat y Regne de Valencia. Vista la elecció y nominació per Vos lo Justicia en lo Criminal, Nobles y Magnifichs Jurats y Syndich de la present Ciutat, y per los Caps de Dena del Centenar de la Ploma, y per lo Escrivá de Sala y Consell de la dita Ciutat, rebuda en 27 de Juliòl M.DC.LXXI ab la qual elecció y reformació fonch fornit lo número dels cent ballesters, y patees del dit Centenar, los nòms dels elets, y reformats llargament en dita elecció estant continguts á la qual nos referim; la qual elecció y reformació es estada feta iuxta serie del tenor y privilegi per sa Magestat à dit Centenar concedit. Dat. En la present Ciutat de Valencia á XIII del mes de Abril M.D.LXXXX.VIIII. é com entre atres elets nomenats siau estat vosatres Francés Jalón é Joan Saborit Fuster, çò es vos dit Francés Jalón, en hu dels cent Ballesters, y vos dit Joan Saborit en compañó co Page trobats bòns, habils, y suficients pera esser en lo dit número, y congregació de dit Centenar. Per tant ab tenor de les  presents, per vigor del dit Real privilègi, usant del poder, y facultat ab aquell á Nos atribuhit, y donat, otorgam á vosaltres sobredits Francés Jalón é Joan Saborit queus pugau alegrar de totes les franquees, prerrogativas, libertats, inmunitats, y altres gracies en lo dit privilègi al dit Centenar se pot y deu alegrar. En testimoni de les quals còses manam fer y despachar les presents fermades de nòstra ma, y del Assessor Ordinari de la nòstra Cort, ab sagell y vestes Reals de aquells en pendents. Dat. Valentiae die 27 mensis Julii anni MDCLXXI" (Seguixen dos firmes i dos sagells ab les armes de Valéncia)[17]


REGLAMENT.  VESTUARI

El 6 de maig del 1391 se va dona a conéixer el reglament; n'havia setanta hòmens armats i trenta ginets d'indumentària més llaugera. El seu armament constaria de cota, peça i faldó  -o en son lloc cuiraça ab sobrevesta- casc llauger, bauit, guardabraç, antebraç i guantellet, llança, espasa i daga. El ginet montava sobre el seu rocí, duya cuiraça i mànegues de malla, com defensa en el cap o ”barruer o fueta”; adarga i llança o azagaya, espasa  punyal.

N'hi havia revista dos voltes a l'any: en abril -Sant Jordi- i octubre -Sant Donís-.  Cada membre prestava jurament de que n'eren seus els arreus i la cavalleria. Existia l'obligació de notificar en el terme de tres dies la mort, malaltia o millora de la cavalleria i dins d'els trenta dies primers l'equip devia quedar refet.

El servici era personal, pero se permetia entrenar als fills en l'eixercici de les armes, considerant-se com servici del pare.

Existia l'obligació d'acompanyar a la bandera real de la Ciutat i Regne, d'acort ab el privilegi de Pere IV.        

En cas d'absentar-se del regne deixaria en la ciutat cavalleria i arreus, substituint-li son fill o un atra persona.

La ciutat pagava les despeses de cavalleria i arreus, abonant 25 lliures anyals a cadascú dels armats i 20 lliures a cadascú dels ginets. La ciutat tindria en conte la pèrdua de l'animal en acte de servici, ajudant al perjudicat.

Els modos i usos de l'época en quant al vestir foren evolucionant més a pesar d'això l'indumentària dels membres del Centenar sempre destacà de la resta i no sols parlem de la ploma o garsota, tan característica, disposta sobre el cabacet a modo d'adorn, sino la tunicela, curta, blanca, de llenç o de seda, ab una creu roja de Sant Jordi en el centre del pit i atra en l'esquena. Esta sobrevesta devia d'anar per damunt de la roba i la cota de malla que protegien al ballester en el combat.

Els emoluments rebuts pels membres del Centenar n'eren diferents si se tractava d'host, quan les milícies anaven a combatre dins dels llímits del Regne, o de cavalcada si eixien fora d'aquells. En temps del “Cerimoniós” els ballesters da peu cobraven en cavalcada dos sous; els escuders que els acompanyaven 18 diners; i els llancers dotze. Els hòmens de a cavall armat, el Cavallers, tenien designat huit sous diaris, si llauger o alforrat, quatre[18].


BANDERES, ESTANDARTS, DISTINTIUS I LEMA

Junt ab la Real Senyera, les "Senyeres de Sant Jordi" i les banderes de guerra, el Centenar de la Ploma ne tenia atres símbols, que se'n podien vore en la capella de la Mare de Deu de les Victòries que la Confraria tenia en l'iglésia de Sant Jordi, així com en les seues diferents casses i llocs. Consistien en la creu de Sant Jordi i en una ballesta, i junt ad açò n'era també molt  representatiu son lema, un vers del  salm XXX de Davit: “In te, Domine, speravi, non confundar”. Esta frase llatina la traduïx Cruilles com ”en vos, Senyor, espere / confòs no seré”.


SALARIO

Sabem, en temps de Pere el Cerimoniós, quin salari rebien els ballesters quan eixien  de cavalcada ab el rei. Se distinguia quan se permaneixia dins dels llímits del regne o quan s'eixia d'ells. En 1336  un ordenament indicava els següents salaris:

  •      Cavall armat                               8 sous diaris
  •       Cavall alforrat                            4 sous diaris
  •       Cavall ni armat ni alforrat        3 sous diaris
  •       Ballesters a peu                        2 sous diaris
  •       Escuders                                    18 diners
  •      Llancers                                      12 diners

El cobro d'estos salaris procediria del repartiment dels bens de l'enemic.


IGLÉSIA DE SANT JORDI 

Lo que hui coneixem com la plaça de Rodrigo Botet, avanç plaça de Sant Jordi, a la qual accedim pels carrers Vilaragut, Barcelonina, el portell de Sant Jordi, Transits i Embaixador Vich,albergà antigament la porta principal de l'iglésia i antic colege de Sant Jordi. Fins al seu derrocament, degut a les reformes urbanístiques de la ciutat, esta iglésia de l'Orde de Sant Jordi es trobava, puix, molt a prop del portell obert de la muralla i pròxima a la Casa dels Ballesters.

            En esta plaça tingueren lloc en el sigle XV importants acontenyiments, com la boda de Alfonso V el Magnànim ab Na Maria de Castella.

L'iglésia de Sant Jordi datava del 1324 i fon fundada pels cavallers membres de l'Orde del mateix nom que ya indicàvem al parlar de la confraria. Esta se fon extinguint a causa de la disminució progressiva del número d'integrants i per causes econòmiques, incorporant-se a la de Montesa “segons bula del papa Benedicte XIII en 24 de giner del 1400”[19], unint-se a partir d'este moment els destins de l'Orde de Sant Jordi i de la de la Mare de Deu de Montesa.

De la mateixa manera, en el llibre de Juan-Luís Corbín Ferrer “De San Martín a las Barcas” es fa referencia a Orellana, que en son llibre “Valencia Antigua y Moderna” fa menció de la consagració de l'iglésia de Sant Jordi: ”La dicha Iglesia de San Jorge fue consagrada en el año 1401, a 27 de mayo, día de la Pascua del  Espíritu Santo, siendo prior de ella Fray Gil Dalvir, que fue el último que hubo de la Orden de San Jorge y el primero de la de Montesa. Allí está fundado el que se renombró Colegio de San Jorge”. [20]

La Confraria del Centenar de la Ploma tenia altar propi en la capella de la Mare de Deu de les Victòries o de las Batalles, de l'iglésia de Sant Jordi. L'image mariana titular era una talla policromada d'orige romànic del sigle XII situada a mà dreta a l'entrar al temple. Al peu de son retaule es trobaven els símbols de la Companyia (la ballesta i la creu de Sant Jordi).

L'image de la Mare de Deu de les Victòries, ab el Jesusset en el seu braç esquerrer era, segons la tradició, la que havia dut el rei en Jaume en els enfrontaments bèlics i que després va cedir a Valéncia. A l'extinguir-se la Confraria, l'image passà  a la parròquia de Sant Andreu Apòstol, demarcació a la qual pertanyia l'iglésia de Sant Jordi. Posteriorment  l'iglésia de Sant Andreu se'n va ubicar en el carrer de Colon nº 8, on podem trobar la talla en l'actualitat.


FINAL DE L'INSTITUCIÓ DEL CENTENAR DE LA PLOMA COM A ORGANISACIÓ GUERRERA

Ab l'abolició dels Furs, privilegis i estructures forals i locals de Valéncia per Felip V en 1707, desaparegué la “Confraria de Sant Jordi” i la companyia de ballesters del “Centenar de la Ploma”, en la qual seu, posteriorment -1734- contemplarien els PP. Escolapis  la possibilitat d'instalar el colege que finalment  erigirien en el carrer de Carnicers. No obstant, en el 1738, ab motiu del 500 aniversari de la conquista de Valéncia, s'instaurà de nou, no sense esforç, la Companyia. Llegim en el Llibre commemoratiu de l'efemèrides escrit por Joseph Vicente Ortí:

"…viendo impracticable la formación de la Compañía pasada, por aver muerto tantos de los que la componian, con el consentimiento de su Capitan General, y de el Governador de la Plaza, determinaron formarla nuevamente, si no con las circunstancias de la antigua, à lo menos con la parecida imitación que cupiere: para cuyo efecto pidieron los Comisarios a los Oficios eligieran respectivamente cada uno de ellos los Maestros que con el correspondiente lucimiento pudiesen ocupar los empleos de Ballesteros, ò Soldados en la nueva Compañía; para cuya formación se les procuró distribuir a proporción de lo numeroso de cada Gremio los individuos Maestros que avian de dar: Lo que se dispuso en la forma siguiente, entregando:

 Gremios                            Ballesteros                     

Los Perayles                               4                                 
Curtidores                                 4                                          
Sastres                                      10                                
Tundidores                                  1             
Zapateros                                  10                                
Carpinteros                               10                                
Armeros                                      2                 
Cerrajeros                                   3                                 
Herreros                                      1                                 
Texedores de Lino                    3                                 
Corregiros                                  1             
Sogueros                                   4                                 
Zurradores                                 1                                 
Cuberos                                     1                                 
Esparteros y Alpargateros      3   
Albañiles                                 10                
Molineros                                  2
Tragineros                                 1
Caldereros                                1
 Corredores de Cuello             1
Roperos                                     4
Cordoneros                               4
Sombrereros                            1
Guanteros                                 2
Tintoreros                                 3
Veleros                                     3
Horneros                                  3
Cortantes                                 6
                         Son todos 100


Completando, pues, el numero de los Cien Soldados, ò Ballesteros con esta providencia de los Comisarios, siendo preciso nombrar un Alferez para dicha Compañía, pues la Ciudad se quedó (como lo tenía antes)con el titulo de ser su Coronela, y con el de Capitan el Señor Corregidor, como antes el Justicia Criminal, se juzgò por mas conveniente, para evitar quejas, y disgustos, prevenir  à todos los Gremios, que cada qual habilitàse à uno de sus Maestros, à fin, de que concurriendo éstos que fuesen habilitados para el sortèo, quedase elegido en Alferez aquel à quien la suerte tocàra. Executaronlo assi; y aviendo concurrido todos los Clavarios de los Gremios en la Sala de la Casas Capitulares en presencia de los quatro Comisarios, y de los Clavarios referidos, se pusieron dentro de una Urna todas las cedulillas de los concurrentes (que lo eran solamente de los habilitados) en cuyos papelcitos estava escrito el nombre de el Oficio, y de el Maestro, y salió en el sortèo la cedula que decia: Por el Gremio de Albañiles Felix Bochons, y con esta diligencia quedó elegido Alferez el dicho Felix con extraordinario gozo suyo, y de su Oficio, aunque con generosa envidia de los restantes.
Para proseguir el nombramiento de los demas Oficios, previnieron los Comisarios, que si avia alguno que huviese servido à su Majestad en sus Reales Exercitos, podría quedar nombrado en Sargento, por ser practico yà en la Militar disciplina: y reconociendo los Clavarios de los Gremios, que se hallavan estas circunstancias en la Persona de Joseph Bernì, Tintorero, por aver seguido años ha las Reales Tropas, de comun consentimiento, y por aclamacion quedò elegido en Sargento el referido Joseph Bernì. Avianse de nombrar tambien diez Cabos de Dena, que era el estilo que se practicava en esta Compañía de el Centenar de la Pluma; y por averlo sido en ella Francisco Greñena, Tornero, y Joseph Navarro, Ladrillero, les confirmaron para el empleo mismo, como à Miguel Ramos, Cordonero , en atención à que su padre fue por muchos años Alferez en uno de los Tercios de Valencia, y à Vicente Jordan, Zapatero, por aver sido su padre Ballestero de esta Compañía: y concurriendo para el sortèo los demàs, quedaron por Cabos de Dena Francisco Greñena, Tornero, Joseph Navarro, Ladrillero, Miguel Ramos, Cordonero, Vicente Jordàn, Zapatero, y por sortèo lo fueron Juan Andres, Perayle, Francisco Lopez, Soguero, Gregorio Gonzalez, Zapatero, Salvador Benedito, Velero, Joseph Roca, Hornero, y Joseph Campos, Alpargatero. Pero por quanto toda esta era una Gente inexperta, y sin practica alguna en la Milicia, pues muchos de ellos, ò no se acordarian, ò tal vez no avrian visto las funciones de el Centenar en que avian de intervenir, y por este motivo se necesitava de alguna inteligencia, y destreza en sus ejercicios para el cabal desempeño (pues el Sargento nombrado, como tiempo ha que no servia, estaria algo remoto en la practica) pareciò à los Comisarios serìa muy conveniente, que asi los Cabos, como los Ballesteros acudiesen al Patio de la Universidad, por ser muy capàz su sitio, à donde acudiese tambien Francisco Sanz de Castilla, que era un Sargento muy habil de el Regimiento de Mallorca, que estava de guarnicion en la Ciudad, para que con su enseñanza quedasen todos los Cien hombres instruìdos, y alicionados en la obligación de sus ministerios; cuya acertada providencia solo se practicò por tres, ò quatro dias: pero en medio de este corto tiempo supo la habilidad de el Sargento dexarles tan diestramente expeditos, que en las funciones que después huvo, causaron no poca admiración aun à los Militares mas expertos"[21].
        
Era u dels darrers intents de revitalisar este prestigiós cos de tropa cívica que tants dies de gloria havia oferit a Valéncia. Mentres ocorria açò la seua casa de juntes i reunions se trobava ya en roïnes. La Casa de la Ballesteria havia passat a l'Estat, canviant d'utilitats constantment, com almagasén de llenya o quarter per a la tropa entre atres, fins que fon derrocada en el 1807, alçant-se el Teatre Principal i quedant com a recort d'ella el carrer de Ballesters.


EL CENTENAR DE LA PLOMA, HUI

És hui el Centenar una institució cívica, establida i domiciliada en la Ciutat de Valéncia, baix la denominació de "Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma" que té per missió "…agrupar a les persones que més s'hagen caracterisat per l'exaltació i foment dels valors del poble valencià per tot lo mon, així com del seus símbol més característic: la Senyera tradicional del Regne de Valéncia, formada por quatre pals de gules sobre fons d'or, en un llistell, també de gules, que els separa d'un jefe o franja d'assur junt l'asta i en el que figura oberta una corona real, la qual era custodiada i defesa en la nostra época foral, des de nostre Rei D. Jaume, per una milícia composta por cent hòmens armats de ballestes, per lo que n'eren denominats "Ballesters del Centenar de la Ploma". Posteriorment, foren ampliats per un atra milícia d'hòmens a cavall pel Rei Pere II "El Cerimoniós", constituint, així mateix, este monarca, a 3 dies de juny del 1365, esta segona milícia i l'Almoina de Sant Jordi, composta pels mateixos més els seus familiars o llicenciats, muigueren o estigueren en necessitat. 

En recort d'esta Almoina de Sant Jordi, així com dels  "Cent hòmens a cavall", defensors del símbol més apreciat dels valencians, LA REAL SENYERA, I per a honrar la sua memòria, és per lo que es constituïx este Capítul"[22]

            El seu àmbit territorial se subscriu a les comarques valencianes que integren la actual Comunitat Valenciana, així com per la especialíssima circumstància històrica, al de la vila de Capdet, hui incorporada a la província d'Albacete.

            Té com a fins: Contribuir a l'esplendor dels actes en honor a la Senyera, defendre l'integritat territorial, històrica, cultural, llingüística i artística del Regne de Valéncia, divulgar la nostra historia, llengua, símbols i el vari patrimoni cultural valencià  i rendir homenage al seus fills ilustres.

            El Govern de l'Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma correspon al seu Consell, el qual està integrat per deu Caps de Dehena, a cadascú dels quals correspon una responsabilitat, presidits pel Lloctinent General, màxima autoritat del Capítul.

            La Confraria o Almoina de San Jordi està formada per aquelles persones a les quals se li concedix la distinció de confrare per mèrits i accions concretes, be per la cultura, la llengua valenciana i la Real Senyera, com per al propi Capítul. També  dona dret a la condició de confrare el pertànyer a la família d'un cavaller en 1er o 2on grau, acreditant tal llinage per mig de la corresponen documentació.

            Entre els actes més significatius destaquen la commemoració de la festivitat de Sant Jordi -organisada per la Confraria o Almoina- ab Capítul i Missa en l'iglésia del Salvador, darrer els quals, en reunió no capitular, s'arreplega l'almoina que cada confrare entrega anyalment per a ajudar a una obra social valenciana. Els Cavallers del Centenar, ab independència de la processó cívica del dia de Sant Donís, tenen també en dates pròximes al nou d'octubre el seu capítul general en els salons reals del monasteri de Santa Maria dels Àngels del Puig, i ab posterioritat, i en la pròpia iglésia del monasteri, efectuen la cerimònia d'ingrés dels nous cavallers i l'"imposició d'insígnies de la Confraria".

Correspon també ad esta institució el conreu i custodia de la capella de Sant Jaume, situada en la frontera de la catedral de Valéncia i recaent a la plaça de la Almoina. Segons la tradició fon allí on es va celebrar la primera missa després la conquista de Valéncia pel rei D. Jaume.  Posseïx un chicotet altar flanquejat per la Real Senyera i el penó de Sant Jordi, con un retaule, obra de Vicente Rodríguez Peñalver, que es un trassunt del de "La Batalla del Puig" de Marçal de Sax.



[1]           "El Centenar de la Ploma". Vicente Ferrer Olmos. Zaragoza: Anubar, 1980.
[2]           Archiu  Municipal de Valéncia. Manual de Consell nº 7
[3]          "El Centenar de la Ploma". Vicente Ferrer Olmos. Zaragoza: Anubar, 1980.
[4]          "Las Milicias Valencianas desde el siglo XIII al XV”. Querol y Roso, Luis. Castelló de la Plana, 1935
[5]           Archiu Municipal de la Ciutat de  Valéncia: Manual de Consell A-14 (1360-1368)
[6]           Archiu  Municipal de la Ciutat de Valéncia: Manual de Consell A-14 (1360-1368)
[7]           Archiu de la Corona d'Aragó (Barcelona): Cancilleria Reg. 3635
[8]           Archiu de la Corona d'Aragó (Barcelona): Cancilleria Reg. 3635
[9]          "El Centenar de la Ploma". Emili Beut i Berenguer.  LXXII Jochs Florals de lo RAT-PENAT celebrats a Valéncia el dumenge 31 de juliol de 1955. Dehena de Barcelona, 1955.
[10]          "El Centenar de la Ploma" Op. cit.
[11]             "El Centenar de la Ploma LXXII Jochs Florals .,.”Op. cit.
[12]         "El Centenar de la Ploma de la Ciutat de Valencia". Francés Sevillano Colom, Barcelona, 1966.
[13]         "El Centenar de la Ploma". Vicente Ferrer Olmos. Zaragoza: Anubar, 1980.
[14]         "El Centenar de la Ploma LXXII Jochs Florals .,.”Op. cit.
[15]          "El Centenar de la Ploma LXXII Jochs Florals .,.”Op. cit.
[16]             "El Centenar de la Ploma LXXII Jochs Florals .,.”Op. cit.
[17]         "Historia de la Ciudad y Reino de Valencia". Vicente Boix. Tomo I. Valéncia 1845
[18]          "El Centenar de la Ploma". Op. cit.
[19]          ”Guía Urbana de Valencia”. Tomo II. Marqués de Cruilles.  Ed.  José Rius, 1876.
[20]             “Valencia Antigua y Moderna”. T. I y T. II. Orellana,  M.A. Valéncia. Acción Bibliográfica Valenciana. 1923.
[21]         "Fiestas Centenarias, con que la insigne, noble, leal, y coronada ciudad de Valencia celebró en el día 9 de octubre de 1738 la V centuria de su cristiana conquista referidos por D. Joseph Vte. Orti i Mayor y dedicados a la misma ciudad". Joseph Vte. Oti i Mayor. Valéncia 1740.
[22]         De l'Artícul 1 dels Estatuts de l'Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma