LES MILÍCIES MIGEVALS EN VALÉNCIA
L'erudit
Vicent Ferrer i Olmos nos explica cóm
"les milícies que es constituïen en les ciutats o viles del Regne estaven
compostes en la seua major part por hosts de peons o infants junt a les tropes
de cavalleria, estes últimes elegides entre'ls ciutadans que tingueren bens
propis, estan obligats a posseir cavall en propietat, be fora armat o alforrat L'enganchament i allistament ad
estes milícies urbanes corresponia al Consell General, verdader senat
delliberatiu en Valéncia. Mantenia en la ciutat no sols host de terra sino,
ademés, galeres armades, que en ocasions oferia a atres reis per a defensa
d'alguna causa conjunta -d'ahí la construcció de las atarassanes del Grau,
arsenal per a guerra i depòsit de veles, armes i atres pertrets navals-"[1].
No
obstant, en temps de Jaume el Conqueridor s'otorguen molts privilegis d'índole
militar; així, el titulat "De les
batalles i de les fortalees", on
s'indica que “aquells que tinguen armes i un cavall de més de 40 escuts de
valor, son declarats lliures de tot impost, tenint l'obligació d'acodir a la
cavalcada real”.
En
la guerra contra els francesos Pere I el Gran va solicitar que li enviaren
companyies de ballesters moriscs, prometen-los bona soldada. Este rei
confirmarà els privilegis del Conquistador.
En
el Manual del Consell datat el onze de juliol del 1347 es pot
llegir el següent acort: "…fou
proposat per los jurats que jatsie que sie stat ordenat e tengut per bé, que
per la Unió de la Ciutat fossen apparellats cinchsents hòmens a cavall, per los
affers de la dita Unió…, ço és, a cavall armat trecents sous e a cavall
alforrat docens sous, cascun any"[2]
De
totes les milícies urbanes que atenien a la convocatòria dels reis de Valéncia
destacà per la seua fermea i constància en el servici la “Companyia del Centenar de la
Ploma”.
De
l'orige i activitats de la companyia cívica-militar del “Centenar de la Ploma” que, amparada baix la tutela i protecció del
màrtir Sant Jordi, havia segut establida en Valéncia pera a custodia i defensa
de la “Senyera del Senyor Rei i e de la
Ciutat e del Regne” parlarem a
continuació.
EL CENTENAR DE LA PLOMA:
CONTROVÈRSIA DAVANT LA ADJUDICACIÓ DE LA
SEUA CREACIÓ
Existixen dos criteris d'opinió al
voltant de qui fon el creador del “Centenar
de la Ploma”. La creència general, mantinguda per numerosos historiadors,
pren constància de Jaume I com el fundador d'esta milícia valenciana. Front a
dita corrent d'opinió, un atra, aporta una nova versió dels fets que nos du a
Pere II de Valéncia i IV d'Aragó com a l'artífex del Centenar.
|
No
podem deixar passar esta controvèrsia com si d'una dada anecdòtica es tractara,
ya que estes diferents opinions -fonamentades abdós en fonts documentals-
suponen un trencament ab les pacífiques creències tradicionals.
PRIMERA OPCIÓ: JAUME I, CREADOR DEL CENTENAR
Els
historiadors del Regne de Valéncia han vingut mantenint que es tracta d'una
institució “antiquíssima”,
remontant-la als anys de la Conquista i creada pel fundador del Regne, Jaume I.
El superlatiu encontrà fonament en el segle XVII en unes paraules que apareixen
en el capítul 229 de les Corts que el monarca Felip III celebrà en el Convent
de Predicadors de Valéncia en 1604. Es llig en el citat capítul:..” per quant la Companya del Centenar de la
Ploma ab sos Macips y Pages es antiquíssima del temps de la Conquista del
pressent Regne”[3].
Per a
reforçar esta creència en 1.626 Felip IV, davant la necessitat de recursos ab
els que atendre els diferents fronts de guerra que manté ad eixe moment,
convoca a les Corts, ordenant que les aragoneses es celebren en Barbastre, les catalanes en
Barcelona i les valencianes en Monsó. En estes últimes poden llegir-se en el
capítul 18 de les resolucions la següent frase: ”La Companya del Centenar de la Ploma, instituïda per la Majestat del
Senyor Rei en Jaume el Conqueridor…”[4].
Si
analisem les afirmacions subscrites en abdós Corts ens fan pensar que, més be,
es tracta més de donar prestigi ad esta Institució a l'associar la seua creació
ab Jaume I que d'aportacions documentals noves que corroboren la dita posició.
Estes afirmacions nos deixen vore el víncul de creació del Centenar ab Jaume I com un fet consabut, sobre'l qual no pot
donar-se cap tipo de dubte, més sense aportar realment nova documentació que
acredite els fets.
Més per
a molts te verosimilitut el que tinguera el seu orige en els cent hòmens armats
que en l'entrada del rei D. Jaume en Valéncia acompanyaven al Penó de la
Conquista ab les sagrades imàgens del Crist a una part i de la Mare de Deu a
l'atra.
SEGONA OPCIÓ: PERE II, CREADOR DEL CENTENAR
Esta
nova teoria arriba a la conclusió de que
dita companyia fon instituïda en la nostra ciutat per Pere II de Valéncia i IV
d'Aragó a 3 dies de juny del 1365.
Arranca
del document que recull la descripció de la parada que el dia u d'agost del
1336 ordenen els jurats de la Ciutat per a rebre a Pere el Cerimoniós. La
descripció dels detalls de l'acte és tan minuciosa que la sola absència de
la companyia de ballesters li du a valorar
el fet com a proba de que el Centenar de
la Ploma encara no existia.
Atre
dels documents que refrenen esta postura data de 1503 i cita els noms dels nous
ballesteres que han segut triats per a substituir a atres que cessen. Son 53
els canvis i el document du la relació nominal de tots ells ab el seu
corresponent ofici: ”llaurador,
pedrapiquer, corder, peraire, carnicer, calçeter, sastre, ferrer, botiguer,
barber, cotamaller....” “Primo, en loch de Joan Bernat, ballester, en Jacme
Lobet, corder…”[5], continuant el document ab
la referencia a Pere II com la persona que otorga este privilegi:..”hun privilegi reyal atorgat per lo
Serenísimo rey en Pere de digna recordació datum en lo setge de Morvedre de III
de juny del any MCCCLXV, al qual se refferiren.” [6].
En
l'Archiu de la Corona d'Aragó s'ha trobat atre document, de Ferran II el
Catòlic, que nos parla de la confirmació de la ”Confraria del Centenar de la Ploma”. Se transcriuen en dit registre
els privilegis que li otorga a la dita confraria Pere el Cerimoniós i les
successives confirmacions de Joan I, Alfons el Magnànim, Joan II i esta de
Ferran, donant a continuació la data, del Centenar, a 3 dies de juny del 1365,
en lo qual sí s' havia constituït la dita Confraria sis anys després del seu
orige, en honor de son titular Sant
Jordi, en concret a 10 dies de juliol del 1371.
En esta
confirmació de la “Confraria” feta
per Ferran II en l'any 1479, hi ha un pròlec que diu:..”Molt més de Cent anys que en la dita Ciutat de València ha un número de
Cent hòmens apellat lo Centenar de la Ploma”[7]. “Molt més de cent anys”. Si haguera segut
creat el Centenar de la Ploma en temps de la conquista, com s'afirmava
històricament, el document diria “molt
més de dos cents anys.” I a l'enumerar atres privilegis comença diguen ”Primerament. Privilegi atorgat al dit
Centenar per l'alt Rei en Pere, sots kalendari de tres dies de juny any mil CCC
LX V” [8]. Si
existira algun atre document anterior haguera segut citat i llavors no ficaria
”primerament…”, el primer.
MISSIONS QUE S'ENCOMANÀ AL CENTENAR:
El Llibre d'Establiments, en el dia
díhuit de maig del 1501, diu: "esta Companya del Centenar se avía
formado à instancias de la misma Ciudad para el servicio de ella, i para que
siempre i cuando saliera la Vandera o Senyera Real de la Ciudad con ejercicio
de armas, fuera acompañada i guardada de la dicha Companya de el
Centenar". Més ab independència d'esta emblemàtica tasca podríem
classificar les seues missions en el dos grups següents:
|
COMMEMORACIONS SOLEMNES
- Intervenció del Centenar en els actes solemnes de commemoració de la conquista de la Ciutat de Valéncia per Jaume I, on anaven els membres del Centenar ”ab ballestes y arcabuços y ab les insignies de Sent Jordi ab la bandera del Centenar ab pifanos i a tambors”[9]. La vistositat del seus uniformes realçaven cada 9 d'octubre la eixida processional de l'espasa del rei En Jaume i la Real Senyera.
- La seua aparició és destacada en una festivitat tan senyalada com el 23 d'abril, en que commemoraven la miraculosa intervenció del seu patró Sant Jordi en la batalla d'El Puig.
En la
capella de la Mare de Deu de les Victòries de l'iglésia de Sant Jordi, i segons
ordenaven les seues capitulacions, celebraven solemnement els oficis religiosos
d'esta data, darrere el quals es reunien, a "menjar
y fer pietança", en un monasteri elegit pels majorals.
- També va participar en celebracions ab motiu de canonisacions, com la de l'arquebisbe Tomas de Villanueva i la de Sant Pasqual Bailón.
ACCIONS GUERRERES MÉS NOTABLES
- La primera noticia de les seus accions la tenim en la guerra que Pere el Cerimoniós va mantindre contra Pere el Cruel -1365- en la qual se sitià a Morvedre i dos voltes a Valéncia. Fon allí on, potser, es va promoure la creació del Centenar. El corage mostrat pels ballesters, que varen combatre junt a la “Senyera del Senyor Rei e de la Ciutat e del Regne”, fon tal que va determinar que se'ls otorgara el privilegi de formar una milícia permanent.
- En Jaume -fill de N'Anfós, duc de Gandia – en 1464 i ab l'ajuda de les tropes castellanes, va organisar els seus eixercits en les montanyes situades en la baronia d'Arenós, rebelant-se contra el rei. Joan li va fer una cridà d e recolzament i en resposta ad esta acodí la milícia del Centenar a prestar la seua ajuda. D'est any és la curiosa nota que escrigué en son diari el capellà del rei N'Anfós, que est d'acort ab lo que consta en el manual de consells, i que diu: "Disapte XXI del dit mes de Joliòl fonch treta la bandera de Valencia contra D. Jaime de Aragó. La dita bandera fonch acalada per la finestra, la cual portaba Ramon de Vich, gentil-hòm justicia criminal de la dita ciutat. E al portal del Serrans fònch presa é muntada alt, é de part de fòra ab bastiment fonch presa é donada al dit justicia, anaba en mig del centenar dels ballesters de la ploma".[10]
- En 1477 En Jaume d'Aragó (Fill) es rebela i combat des del castell de Villamalef. El Governador de Valéncia reunix milícies i trau el 5 de febrer la bandera real, per lo que també ací podem assegurar la presencia del Centenar.
- En juliol de 1526 ixqué la Real Senyera pel Portal de Serrans per a lluitar contra els moros sublevats en la Serra d'Espadà.
- En alguna ocasió també varen intervindre a les órdens del justícia contra els delinqüents, així consta que a 10 dies de juny del 1633 acodiren com apoyo a la captura d'uns delinqüents: ”…estava lo Centenar en dita captura, lo qual fón ordenat asistis pera tenir cercat” [11].
APELATIUS DIFERENTS PER A UNA MATEIXA
INSTITUCIÓ
Existiren distintes formes de
denominar ad esta Companyia més totes elles es troben relacionades entre si:
|
- “Companya del Centenar del gloriós Sant Jordi”, en commemoració al seu patró que era el mateix que el d'Aragó.
- "Centenar de Sant Jordi" o "Centenar del gloriós Sant Jordi”, pel mateix motiu anterior.
- “Companyia del Centenar de la Ploma”, per la qual era més coneguda. “Centenar”, ya que en un principi només estava formada per cent ballesters ”de la Ploma”, fent alusió a la ploma de garsa que els militars ostentaven en l'elm o cabacet.
- I també “Companyia dels Ballesters”, per l'arma que utilisaren des de els començament de l'Institució.
PECULIARITATS DE LA MILÍCIA DEL CENTENAR DE
LA PLOMA
ARMES: BALLESTES I ARCABUSSOS
L'arma
més característica de l'época migeval i per lo tant la més utilisada pels
cavallers del Centenar de la Ploma
fon la ballesta, sent la seua época de major esplendor el sigle XII. Es
tractava d'un arma ofensiva i la seua missió era la de llançar fleches. Encara
que seguix sent una incògnita l'orige i data de la seua creació coneixem de la
seua existència fins a ben entrat el sigle XVI, época en la que tingué que compartir el seu liderage en les
armes de foc. Pese a esta nova manera d'incursió en el mon de les armes la
ballesta va saber-se acomodar als nous aires de modernitat utilisant bales de
pedra o plom de la qual força era tal que inclús ”podia travessar una armadura a una distancia de doscents cinquanta
passos” [12]. Un nou cos dotat per
cent arcabussers s'afegí als membres del Centenar
com a símbol dels canvis produïts per l'integració de les armes de foc.
La
pràctica del tir de ballesta era un deport molt popular. Els components dels
gremis ho practicaven per a trobar-se preparats per a lluitar quan el rei o la
ciutat ho exigira. Ab més raó els membres del Centenar, ya que ser bon tirador era una de les condicions
imprescindibles per a la seua elecció, ademés de la bona conducta i
honorabilitat.
Es
segur que a més de les ballestes, els membres del Centenar durien atres armes; ofensives com els punyals o defensives
com escuts, a tot lo qual estaven autorisats pel privilegi de confirmació que
indicava: "Que sia donada facultad
als del dit Centenar, e a qualsevol d'aquells, de portar armes…". Com
es veu ni indicava quals ni posava
llímit. I seguix: "portar armes per
qualsevol ciutats, viles, lochs e terres… en qualsevol hores". En est
últim paràgraf es troba l’explicació a les friccions que tenien els ballesters
ab els "Officials de la Ciutat"
el quals, por mor de mantindre el bon orde, desijaven aplicar la prohibició de
dur armes a tots els ciutadans, Centenar inclòs
Era
costum que la Companyia del Centenar celebrara el seus eixercicis d'armes casi
tots els dumenges. Estos jocs o eixercicis estaven reglamentats segons uns “Capitols del joch de la ballesta”, aprovats
per nostres jurats en 18 de juny de
1445”[13].
Es celebraven en dies festius per a donar-li major relleu, premiant al millor
ballester -el de major agilitat i punteria- ab chicotets obsequis d'argent
cedits pels oficials del gremi d'argenters, ab la fi d'obtindre el títul de mestres
en el seu ofici.
UBICACIÓ DE LES PRÀCTIQUES D'EIXERCICIS D'ADESTRAMENT.
La casa
per a les seues juntes i eleccions estava ubicada en el carrer de Sant Jordi,
hui carrer de Ballesters, on també
tenien almagasén per a guardar els sues pertrets.
Vicente
Ferrer Olmos, una de les personalitats més enteses sobre esta companyia
cívica-militar, de les quals apareixen les impressions en el llibre “El Centenar de la Ploma”, indica que els
eixercicis d'adestrament es realisaven en un pati descobert, contigu a la Casa
de la Confraria, corresponent este solar a lo que hui és la part anterior del
Teatre Principal recaent al carrer de les Barques, es a dir, on s'alça la
frontera de l'actual teatre.
Emili
Beut Berenguer continua els estudis sobre este tema afegint: ”Quan es va
ampliar la Companyia ab els cent arcabucers, se'ls concedí un solar fora de les
muralles, entre la porta dels Juheus i la de la Mar, segons deliberació del
Consell de la Ciutat del 9 d´Agost de 1.658. Després s´edificarà una casa
adjunta que es designà ab el nom de “l'Escopetería” situada en alló que és
actualment Parc d´Intendència, en el carrer de Colon i plaça del Pintor Pinazo.
Esta casa, va servir de punt de reunió i revista del Centenar i en ella es manà
obrir un pou el 28 de Juliol del 1.576 perque els tiradors sofríen molèsties
per la sed i no poder-se llavar la cara i les mans que s'embrutaven per la
pólvora i també per no poder netejar les armes. Posteriorment este lloc es
denominà “Molí de Pólvora”. . "...es te coneiximent que hagué atra casa de
la Ballestería, situada en el mur de la Porta de Quart, fora de la muralla, a
la part de darrere de Santa Úrsula, on els del Centenar anaven exercitan-se els
dumenges”. [14]
ORGANISACIÓ I COMANDAMENT DE LA COMPANYIA. JURAMENT.
Per
estar al servici de la ciutat, i el seu especial destí d'escoltar i defendre la
Real Senyera, Valéncia es considerava "coronela" d'esta companyia. El
Justícia Criminal era el cap d'esta força armada i com a tal, capità nat i
porta-estandart del Centenar. Ad est,
als Jurats i Consell General corresponia la provisió d'individus que havien de
constituir-la: ”Els Jurats i Síndic de la
Ciutat, ab el Justícia, nomenaven els que formaven la Companyia…”[15].
Com ya
està dit, el número del seus components era de cent i devien de ser mestres u
oficials -menestrals- veïns de Valéncia,
ab provades aptituts per al càrrec; es a dir, no es tractava de nobles
en el sentit d'estament social.
Segons
foren els temps de guerra o de pau, la companyia del "Centenar de la Ploma" rebia mes o menys ajuda i armament
de les autoritats o era oblidada en major o menor grau. Així pues, el Centenar passà a lo llarc de la seua
història per moments de decadència per a tornar a renàixer ab briol més tart.
Així, trobem acreditació documental de lo dit: "El dit Centenar sia en punt de venir en perdició, per quant per
los officials de la dita Ciutat, en moltes e diverses maneres és contravengut
als dits privilegis e gràcies, fent diverses limitacions e
interpretacions". Era evident que en temps de pau no interessava, i
inclús destorbava, que ciutadans armats i privilegiats pel rei se desenrollaren
per la ciutat. I al contrari, quan la tranquilitat s'alluntava,.. "Els Cent hòmens del dit Centenar…
contínuament han a tenir ballestes en diverses maneres…"
La
companyia es dividia en unitats de deu ballesters denominades “deenes”, al front de les quals havien
uns oficials que es menaven ”caps de
deena”. Cada ballester tenia un ajudant al que se li dia ”companyó”, ”macip” o “page”. Quan els
aspirants eren admesos -prèviament es
sometia als candidats a una “provanza”
davant el governador- anaven a la casa de la Confraria on se'ls vestia ab les
insígnies de Sant Jordi davant dels “caps
de deena”, procedint a la celebració
d'una missa oferida per la Confraria, en la qual es prestava jurament sobre'ls
evangelis, comprometent-se al servici del rei, de la Ciutat i del Regne.
DIPLOMA O TÍTUL.
A
cadascú dels soldats de la Companyia del
Centenar, se'ls donava un diploma o títul acreditatiu en pergamí que expedia el
“Porta-veus” del Governador de Valéncia[16]:
"Don
Basilio de Castellví y Ponze, Cavaller del Abit de Calatrava, Governador de
dita Religió en los Reynes de Aragó y Valencia, Castellá del Castell de Oriòla,
Gentil-Hòm de la Boca de sa Magestat y de son Consell, Portant Veus de general
Gobernador de la present Ciutat y Regne de Valencia. Vista la elecció y
nominació per Vos lo Justicia en lo Criminal, Nobles y Magnifichs Jurats y
Syndich de la present Ciutat, y per los Caps de Dena del Centenar de la Ploma, y per lo Escrivá de Sala y Consell de la dita
Ciutat, rebuda en 27 de Juliòl M.DC.LXXI ab la qual elecció y reformació fonch
fornit lo número dels cent ballesters, y patees del dit Centenar, los nòms dels elets, y reformats llargament en dita
elecció estant continguts á la qual nos referim; la qual elecció y reformació
es estada feta iuxta serie del tenor y privilegi per sa Magestat à dit Centenar concedit. Dat. En la present
Ciutat de Valencia á XIII del mes de Abril M.D.LXXXX.VIIII. é com entre atres
elets nomenats siau estat vosatres Francés Jalón é Joan Saborit Fuster, çò es
vos dit Francés Jalón, en hu dels cent
Ballesters, y vos dit Joan Saborit en compañó co Page trobats bòns, habils,
y suficients pera esser en lo dit número, y congregació de dit Centenar. Per tant ab tenor de les presents, per vigor del dit Real privilègi,
usant del poder, y facultat ab aquell á Nos atribuhit, y donat, otorgam á
vosaltres sobredits Francés Jalón é Joan Saborit queus pugau alegrar de totes
les franquees, prerrogativas, libertats, inmunitats, y altres gracies en lo dit
privilègi al dit Centenar se pot y
deu alegrar. En testimoni de les quals còses manam fer y despachar les presents
fermades de nòstra ma, y del Assessor Ordinari de la nòstra Cort, ab sagell y
vestes Reals de aquells en pendents. Dat. Valentiae die 27 mensis Julii anni MDCLXXI"
(Seguixen dos firmes i dos sagells ab les armes de
Valéncia)[17]
REGLAMENT.
VESTUARI
El 6 de
maig del 1391 se va dona a conéixer el reglament; n'havia setanta hòmens armats
i trenta ginets d'indumentària més llaugera. El seu armament constaria de cota,
peça i faldó -o en son lloc cuiraça ab
sobrevesta- casc llauger, bauit, guardabraç, antebraç i guantellet, llança,
espasa i daga. El ginet montava sobre el seu rocí, duya cuiraça i mànegues de
malla, com defensa en el cap o ”barruer o
fueta”; adarga i llança o azagaya, espasa
punyal.
N'hi
havia revista dos voltes a l'any: en abril -Sant
Jordi- i octubre -Sant Donís-. Cada membre prestava jurament de que n'eren
seus els arreus i la cavalleria. Existia l'obligació de notificar en el terme
de tres dies la mort, malaltia o millora de la cavalleria i dins d'els trenta
dies primers l'equip devia quedar refet.
El
servici era personal, pero se permetia entrenar als fills en l'eixercici de les
armes, considerant-se com servici del pare.
Existia
l'obligació d'acompanyar a la bandera real de la Ciutat i Regne, d'acort ab el
privilegi de Pere IV.
En cas
d'absentar-se del regne deixaria en la ciutat cavalleria i arreus,
substituint-li son fill o un atra persona.
La
ciutat pagava les despeses de cavalleria i arreus, abonant 25 lliures anyals a
cadascú dels armats i 20 lliures a cadascú dels ginets. La ciutat tindria en
conte la pèrdua de l'animal en acte de servici, ajudant al perjudicat.
Els
modos i usos de l'época en quant al vestir foren evolucionant més a pesar
d'això l'indumentària dels membres del Centenar
sempre destacà de la resta i no sols parlem de la ploma o garsota, tan
característica, disposta sobre el cabacet a modo d'adorn, sino la tunicela,
curta, blanca, de llenç o de seda, ab una creu roja de Sant Jordi en el centre
del pit i atra en l'esquena. Esta sobrevesta devia d'anar per damunt de la roba
i la cota de malla que protegien al ballester en el combat.
Els
emoluments rebuts pels membres del Centenar n'eren diferents si se tractava
d'host, quan les milícies anaven a combatre dins dels llímits del Regne, o de cavalcada si eixien fora d'aquells. En
temps del “Cerimoniós” els ballesters da peu cobraven en cavalcada dos sous;
els escuders que els acompanyaven 18 diners; i els llancers dotze. Els hòmens
de a cavall armat, el Cavallers, tenien designat huit sous diaris, si llauger o
alforrat, quatre[18].
BANDERES, ESTANDARTS, DISTINTIUS I LEMA
Junt ab
la Real Senyera, les "Senyeres de
Sant Jordi" i les banderes de guerra, el Centenar de la Ploma ne tenia atres símbols, que se'n podien vore
en la capella de la Mare de Deu de les Victòries que la Confraria tenia en
l'iglésia de Sant Jordi, així com en les seues diferents casses i llocs.
Consistien en la creu de Sant Jordi i en una ballesta, i junt ad açò n'era
també molt representatiu son lema, un
vers del salm XXX de Davit: “In te, Domine, speravi, non confundar”.
Esta frase llatina la traduïx Cruilles com ”en
vos, Senyor, espere / confòs no seré”.
SALARIO
Sabem, en temps de Pere el
Cerimoniós, quin salari rebien els ballesters quan eixien de cavalcada ab el rei. Se distinguia quan se
permaneixia dins dels llímits del regne o quan s'eixia d'ells. En 1336 un ordenament indicava els següents salaris:
|
- Cavall armat 8 sous diaris
- Cavall alforrat 4 sous diaris
- Cavall ni armat ni alforrat 3 sous diaris
- Ballesters a peu 2 sous diaris
- Escuders 18 diners
- Llancers 12 diners
El
cobro d'estos salaris procediria del repartiment dels bens de l'enemic.
IGLÉSIA DE SANT JORDI
Lo que hui coneixem com la plaça de Rodrigo Botet, avanç plaça de Sant Jordi, a la qual accedim pels carrers Vilaragut, Barcelonina, el portell de Sant Jordi, Transits i Embaixador Vich,albergà antigament la porta principal de l'iglésia i antic colege de Sant Jordi. Fins al seu derrocament, degut a les reformes urbanístiques de la ciutat, esta iglésia de l'Orde de Sant Jordi es trobava, puix, molt a prop del portell obert de la muralla i pròxima a la Casa dels Ballesters.
Lo que hui coneixem com la plaça de Rodrigo Botet, avanç plaça de Sant Jordi, a la qual accedim pels carrers Vilaragut, Barcelonina, el portell de Sant Jordi, Transits i Embaixador Vich,albergà antigament la porta principal de l'iglésia i antic colege de Sant Jordi. Fins al seu derrocament, degut a les reformes urbanístiques de la ciutat, esta iglésia de l'Orde de Sant Jordi es trobava, puix, molt a prop del portell obert de la muralla i pròxima a la Casa dels Ballesters.
En esta plaça
tingueren lloc en el sigle XV importants acontenyiments, com la boda de Alfonso
V el Magnànim ab Na Maria de Castella.
L'iglésia
de Sant Jordi datava del 1324 i fon fundada pels cavallers membres de l'Orde
del mateix nom que ya indicàvem al parlar de la confraria. Esta se fon
extinguint a causa de la disminució progressiva del número d'integrants i per
causes econòmiques, incorporant-se a la de Montesa “segons bula del papa
Benedicte XIII en 24 de giner del 1400”[19],
unint-se a partir d'este moment els destins de l'Orde de Sant Jordi i de la de
la Mare de Deu de Montesa.
De la
mateixa manera, en el llibre de Juan-Luís Corbín Ferrer “De San Martín a las
Barcas” es fa referencia a Orellana, que en son llibre “Valencia Antigua
y Moderna” fa menció de la consagració de l'iglésia de Sant Jordi: ”La
dicha Iglesia de San Jorge fue consagrada en el año 1401, a 27 de mayo, día de
la Pascua del Espíritu Santo, siendo
prior de ella Fray Gil Dalvir, que fue el último que hubo de la Orden de San
Jorge y el primero de la de Montesa. Allí está fundado el que se renombró
Colegio de San Jorge”. [20]
La
Confraria del Centenar de la Ploma
tenia altar propi en la capella de la Mare de Deu de les Victòries o de las
Batalles, de l'iglésia de Sant Jordi. L'image mariana titular era una talla
policromada d'orige romànic del sigle XII situada a mà dreta a l'entrar al
temple. Al peu de son retaule es trobaven els símbols de la Companyia (la
ballesta i la creu de Sant Jordi).
L'image
de la Mare de Deu de les Victòries, ab el Jesusset en el seu braç esquerrer
era, segons la tradició, la que havia dut el rei en Jaume en els enfrontaments
bèlics i que després va cedir a Valéncia. A l'extinguir-se la Confraria,
l'image passà a la parròquia de Sant
Andreu Apòstol, demarcació a la qual pertanyia l'iglésia de Sant Jordi.
Posteriorment l'iglésia de Sant Andreu
se'n va ubicar en el carrer de Colon nº 8, on podem trobar la talla en
l'actualitat.
FINAL DE L'INSTITUCIÓ DEL CENTENAR DE LA PLOMA COM A
ORGANISACIÓ GUERRERA
Ab l'abolició dels Furs, privilegis
i estructures forals i locals de Valéncia per Felip V en 1707, desaparegué la “Confraria de Sant Jordi” i la companyia
de ballesters del “Centenar de la Ploma”,
en la qual seu, posteriorment -1734- contemplarien els PP. Escolapis la possibilitat d'instalar el colege que
finalment erigirien en el carrer de
Carnicers. No obstant, en el 1738, ab motiu del 500 aniversari de la conquista
de Valéncia, s'instaurà de nou, no sense esforç, la Companyia. Llegim en el Llibre
commemoratiu de l'efemèrides escrit por Joseph Vicente Ortí:
|
"…viendo impracticable la formación de la Compañía
pasada, por aver muerto tantos de los que la componian, con el consentimiento
de su Capitan General, y de el Governador de la Plaza, determinaron formarla
nuevamente, si no con las circunstancias de la antigua, à lo menos con la
parecida imitación que cupiere: para cuyo efecto pidieron los Comisarios a los
Oficios eligieran respectivamente cada uno de ellos los Maestros que con el
correspondiente lucimiento pudiesen ocupar los empleos de Ballesteros, ò
Soldados en la nueva Compañía; para cuya formación se les procuró distribuir a
proporción de lo numeroso de cada Gremio los individuos Maestros que avian de
dar: Lo que se dispuso en la forma siguiente, entregando:
Gremios Ballesteros
Los Perayles 4
Curtidores 4
Sastres 10
Tundidores 1
Zapateros 10
Carpinteros 10
Armeros 2
Cerrajeros 3
Herreros 1
Texedores de Lino 3
Corregiros 1
Sogueros 4
Zurradores 1
Cuberos 1
Esparteros y Alpargateros 3
Albañiles 10
Molineros 2
Tragineros 1
Caldereros 1
Corredores de Cuello 1
Roperos 4
Cordoneros 4
Sombrereros 1
Guanteros 2
Tintoreros 3
Veleros 3
Horneros 3
Cortantes 6
Son todos 100
Gremios Ballesteros
Los Perayles 4
Curtidores 4
Sastres 10
Tundidores 1
Zapateros 10
Carpinteros 10
Armeros 2
Cerrajeros 3
Herreros 1
Texedores de Lino 3
Corregiros 1
Sogueros 4
Zurradores 1
Cuberos 1
Esparteros y Alpargateros 3
Albañiles 10
Molineros 2
Tragineros 1
Caldereros 1
Corredores de Cuello 1
Roperos 4
Cordoneros 4
Sombrereros 1
Guanteros 2
Tintoreros 3
Veleros 3
Horneros 3
Cortantes 6
Son todos 100
Completando, pues, el numero de los Cien Soldados, ò
Ballesteros con esta providencia de los Comisarios, siendo preciso nombrar un
Alferez para dicha Compañía, pues la Ciudad se quedó (como lo tenía antes)con
el titulo de ser su Coronela, y con el de Capitan el Señor Corregidor, como
antes el Justicia Criminal, se juzgò por mas conveniente, para evitar quejas, y
disgustos, prevenir à todos los Gremios,
que cada qual habilitàse à uno de sus Maestros, à fin, de que concurriendo
éstos que fuesen habilitados para el sortèo, quedase elegido en Alferez aquel à
quien la suerte tocàra. Executaronlo assi; y aviendo concurrido todos los Clavarios
de los Gremios en la Sala de la Casas Capitulares en presencia de los quatro
Comisarios, y de los Clavarios referidos, se pusieron dentro de una Urna todas
las cedulillas de los concurrentes (que lo eran solamente de los habilitados)
en cuyos papelcitos estava escrito el nombre de el Oficio, y de el Maestro, y
salió en el sortèo la cedula que decia: Por el Gremio de Albañiles Felix
Bochons, y con esta diligencia quedó elegido Alferez el dicho Felix con
extraordinario gozo suyo, y de su Oficio, aunque con generosa envidia de los
restantes.
Para proseguir el nombramiento de los demas Oficios,
previnieron los Comisarios, que si avia alguno que huviese servido à su
Majestad en sus Reales Exercitos, podría quedar nombrado en Sargento, por ser
practico yà en la Militar disciplina: y reconociendo los Clavarios de los
Gremios, que se hallavan estas circunstancias en la Persona de Joseph Bernì,
Tintorero, por aver seguido años ha las Reales Tropas, de comun consentimiento,
y por aclamacion quedò elegido en Sargento el referido Joseph Bernì. Avianse de
nombrar tambien diez Cabos de Dena, que era el estilo que se practicava en esta
Compañía de el Centenar de la Pluma; y por averlo sido en ella Francisco
Greñena, Tornero, y Joseph Navarro, Ladrillero, les confirmaron para el empleo
mismo, como à Miguel Ramos, Cordonero , en atención à que su padre fue por
muchos años Alferez en uno de los Tercios de Valencia, y à Vicente Jordan,
Zapatero, por aver sido su padre Ballestero de esta Compañía: y concurriendo
para el sortèo los demàs, quedaron por Cabos de Dena Francisco Greñena,
Tornero, Joseph Navarro, Ladrillero, Miguel Ramos, Cordonero, Vicente Jordàn,
Zapatero, y por sortèo lo fueron Juan Andres, Perayle, Francisco Lopez,
Soguero, Gregorio Gonzalez, Zapatero, Salvador Benedito, Velero, Joseph Roca,
Hornero, y Joseph Campos, Alpargatero. Pero por quanto toda esta era una Gente
inexperta, y sin practica alguna en la Milicia, pues muchos de ellos, ò no se
acordarian, ò tal vez no avrian visto las funciones de el Centenar en que avian
de intervenir, y por este motivo se necesitava de alguna inteligencia, y
destreza en sus ejercicios para el cabal desempeño (pues el Sargento nombrado,
como tiempo ha que no servia, estaria algo remoto en la practica) pareciò à los
Comisarios serìa muy conveniente, que asi los Cabos, como los Ballesteros
acudiesen al Patio de la Universidad, por ser muy capàz su sitio, à donde
acudiese tambien Francisco Sanz de Castilla, que era un Sargento muy habil de
el Regimiento de Mallorca, que estava de guarnicion en la Ciudad, para que con
su enseñanza quedasen todos los Cien hombres instruìdos, y alicionados en la
obligación de sus ministerios; cuya acertada providencia solo se practicò por
tres, ò quatro dias: pero en medio de este corto tiempo supo la habilidad de el
Sargento dexarles tan diestramente expeditos, que en las funciones que después
huvo, causaron no poca admiración aun à los Militares mas expertos"[21].
Era u
dels darrers intents de revitalisar este prestigiós cos de tropa cívica que tants
dies de gloria havia oferit a Valéncia. Mentres ocorria açò la seua casa de
juntes i reunions se trobava ya en roïnes. La Casa de la Ballesteria havia
passat a l'Estat, canviant d'utilitats constantment, com almagasén de llenya o
quarter per a la tropa entre atres, fins que fon derrocada en el 1807,
alçant-se el Teatre Principal i quedant com a recort d'ella el carrer de
Ballesters.
EL CENTENAR DE LA PLOMA, HUI
És hui el Centenar una institució cívica, establida i domiciliada en la Ciutat de Valéncia, baix la denominació de "Insigne Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma" que té per missió "…agrupar a les persones que més s'hagen caracterisat per l'exaltació i foment dels valors del poble valencià per tot lo mon, així com del seus símbol més característic: la Senyera tradicional del Regne de Valéncia, formada por quatre pals de gules sobre fons d'or, en un llistell, també de gules, que els separa d'un jefe o franja d'assur junt l'asta i en el que figura oberta una corona real, la qual era custodiada i defesa en la nostra época foral, des de nostre Rei D. Jaume, per una milícia composta por cent hòmens armats de ballestes, per lo que n'eren denominats "Ballesters del Centenar de la Ploma". Posteriorment, foren ampliats per un atra milícia d'hòmens a cavall pel Rei Pere II "El Cerimoniós", constituint, així mateix, este monarca, a 3 dies de juny del 1365, esta segona milícia i l'Almoina de Sant Jordi, composta pels mateixos més els seus familiars o llicenciats, muigueren o estigueren en necessitat.
En recort d'esta Almoina de Sant Jordi, així com dels "Cent hòmens a cavall", defensors del símbol més apreciat dels valencians, LA REAL SENYERA, I per a honrar la sua memòria, és per lo que es constituïx este Capítul"[22]
En recort d'esta Almoina de Sant Jordi, així com dels "Cent hòmens a cavall", defensors del símbol més apreciat dels valencians, LA REAL SENYERA, I per a honrar la sua memòria, és per lo que es constituïx este Capítul"[22]
El
seu àmbit territorial se subscriu a les comarques valencianes que integren la
actual Comunitat Valenciana, així com per la especialíssima circumstància
històrica, al de la vila de Capdet, hui incorporada a la província d'Albacete.
Té
com a fins: Contribuir a l'esplendor dels actes en honor a la Senyera, defendre l'integritat
territorial, històrica, cultural, llingüística i artística del Regne de
Valéncia, divulgar la nostra historia, llengua, símbols i el vari patrimoni
cultural valencià i rendir homenage al
seus fills ilustres.
El
Govern de l'Insigne Capítul de l'Almoina
de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma correspon al seu Consell, el qual està integrat per deu Caps de Dehena, a cadascú dels quals
correspon una responsabilitat, presidits pel Lloctinent General, màxima autoritat del Capítul.
La
Confraria o Almoina de San Jordi està formada per aquelles persones a les quals
se li concedix la distinció de confrare per mèrits i accions concretes, be per
la cultura, la llengua valenciana i la Real Senyera, com per al propi Capítul.
També dona dret a la condició de
confrare el pertànyer a la família d'un cavaller en 1er o 2on
grau, acreditant tal llinage per mig de la corresponen documentació.
Entre els
actes més significatius destaquen la commemoració de la festivitat de Sant
Jordi -organisada per la Confraria o
Almoina- ab Capítul i Missa en l'iglésia del Salvador, darrer els quals, en
reunió no capitular, s'arreplega l'almoina que cada confrare entrega anyalment
per a ajudar a una obra social valenciana.
Els Cavallers del Centenar, ab independència de la processó cívica del dia
de Sant Donís, tenen també en dates
pròximes al nou d'octubre el seu capítul general en els salons reals del
monasteri de Santa Maria dels Àngels del Puig, i ab posterioritat, i en la
pròpia iglésia del monasteri, efectuen la cerimònia d'ingrés dels nous
cavallers i l'"imposició d'insígnies
de la Confraria".
Correspon
també ad esta institució el conreu i custodia de la capella de Sant Jaume,
situada en la frontera de la catedral de Valéncia i recaent a la plaça de la
Almoina. Segons la tradició fon allí on es va celebrar la primera missa després
la conquista de Valéncia pel rei D. Jaume.
Posseïx un chicotet altar flanquejat per la Real Senyera i el penó de
Sant Jordi, con un retaule, obra de Vicente Rodríguez Peñalver, que es un
trassunt del de "La Batalla del Puig" de Marçal de Sax.
[1] "El
Centenar de la Ploma". Vicente
Ferrer Olmos. Zaragoza: Anubar, 1980.
[2] Archiu Municipal de Valéncia. Manual de Consell nº 7
[3] "El
Centenar de la Ploma". Vicente
Ferrer Olmos. Zaragoza: Anubar, 1980.
[4] "Las Milicias Valencianas desde el
siglo XIII al XV”. Querol y Roso, Luis. Castelló de la Plana, 1935
[5] Archiu Municipal de la Ciutat de Valéncia: Manual de Consell A-14 (1360-1368)
[6] Archiu Municipal de la Ciutat de Valéncia: Manual de
Consell A-14 (1360-1368)
[7] Archiu de la
Corona d'Aragó (Barcelona): Cancilleria Reg. 3635
[8] Archiu de la
Corona d'Aragó (Barcelona): Cancilleria Reg. 3635
[9] "El Centenar de la Ploma". Emili Beut i Berenguer. LXXII Jochs Florals de lo RAT-PENAT celebrats a
Valéncia el dumenge 31 de juliol de 1955.
Dehena de Barcelona, 1955.
[10] "El
Centenar de la Ploma" Op. cit.
[11] "El Centenar de la Ploma LXXII Jochs
Florals .,.”Op. cit.
[12] "El
Centenar de la Ploma de la Ciutat de Valencia". Francés Sevillano Colom,
Barcelona, 1966.
[13] "El
Centenar de la Ploma". Vicente Ferrer Olmos. Zaragoza: Anubar, 1980.
[14] "El
Centenar de la Ploma LXXII Jochs Florals .,.”Op. cit.
[15] "El Centenar de la Ploma LXXII Jochs Florals
.,.”Op. cit.
[16] "El Centenar de la Ploma LXXII
Jochs Florals .,.”Op. cit.
[17] "Historia
de la Ciudad y Reino de Valencia". Vicente
Boix. Tomo I. Valéncia 1845
[18] "El Centenar de la Ploma". Op.
cit.
[19] ”Guía Urbana
de Valencia”. Tomo II. Marqués de Cruilles. Ed.
José Rius, 1876.
[20] “Valencia Antigua y Moderna”. T. I y T. II. Orellana,
M.A. Valéncia. Acción Bibliográfica Valenciana. 1923.
[21] "Fiestas
Centenarias, con que la insigne, noble, leal, y coronada ciudad de Valencia
celebró en el día 9 de octubre de 1738 la V centuria de su cristiana conquista
referidos por D. Joseph Vte. Orti i Mayor y dedicados a la misma ciudad". Joseph Vte. Oti i Mayor. Valéncia 1740.
[22] De
l'Artícul 1 dels Estatuts de l'Insigne
Capítul de l'Almoina de Sant Jordi de Cavallers del Centenar de la Ploma
