El Retaule del Centenar

Es un retaule d'estil purament espanyol i característiques valencianes, d'un important tamany, ab unes  dimensions de 6,60 metros per 5,50 metros, efectuat pel pintor d'orige alemà Andreu Marçal de Sax (s. XV) per al Centenar de la Ploma, puix així ho demostra la ballesta i la Creu de Sant Jordi, situats en la part superior del guardapols. Actualment es troba en el Museu de Victòria iAlbert de Londres. La direcció d'este museu el reubicà en 1999, des d'un lloc secundari, a presidir la seua sala més important, la sala Rafael, on es troben els cartons que el italià pintà per als tapissos de les cases reals.


La descripció del retaule, que representa la llegenda de Sant Jordi en trentadós escenes, està perfectament elaborada per l'escritora de temes valencians Carmen Rodrigo Zarzosa:

“El gran panel central representa a Sant Jordi lluitant ab el drac; damunt figura una batalla on els cristians derroten als moros ab la ajuda de Sant Jordi, i en lo alt,  La Mare de Deu dels  Àngels o de la Victòria. Més amunt el Crist ab l'Orbe, flanquejat per Elies i Moisés. Als costats, setze escenes de la vida i martiri de Sant Jordi, ab els quatre Evangelistes rodejats per parelles d'àngels en els registres superiors. El guardapols mostra, en la part superior, al Colom de l'Espirit, entre la Creu i la ballesta, i als dotze apòstols. En els entrecarrers, estan representats vintiquatre profetes baix arc trilobulat. Totes les escenes enquadrades ab un marc dorat”[1]    
            El combat ací representat es sense dubte la Batalla del Puig, que va tindre lloc en el 1237, prèvia a la conquesta de Valéncia, i on segons la tradició Sant Jordi s'aparegué ajudant a les tropes cristianes. Açò convertix al retaule del Centenar en la primera pintura històrica d'Espanya.
Segons Boix i Orellana la vestimenta dels integrants del Centenar, que anteriorment hem descrit ab detall, es la que vist Sant Jordi en u d'els panels centrals del retaule on se pot observar clarament la dalmàtica de llenç blanc ab la creu roja i la ploma de garsa en el casc.
En quant a la seua ubicació original hi han dos versions: per un costat es pensa que estigué situat en la capella que la Confraria tenia en l'Iglésia de Sant Jordi fins a la seua demolició; segons atres opinions, es situaria dit retaule en la capella de la Confraria, de la Casa de la Ballesteria, en el carrer de Ballesters.
El pintor, autor a més de la taula de “La incredulitat de St. Tomeu” de la Seu de Valéncia, va fundar, en nostra ciutat,  una escola de pintura: la de “Mestre Marçal”. Muigué en Valéncia, en gran penúria, socorregut apenes ab lo més necessari. Se considera una de las figures de l'art pictòric valencià conegut com “primitiu” o, millor, tardogòtic. En 1968 el Colege Oficial de Professors de Dibuix i l'Ajuntament li dedicaren un bust de bronze en el jardinet existent entre el solar contigu al temple de Sant Agustí i els carrers  de La Mare de Deu de Gràcia i Guillem de Castro.

LA MARE DE DEU DE LES VICTÒRIES

L'escultura fon venerada en un principi en l'ermita de Sant Jordi, custodiada pels ballesters del Centenar de la Ploma, els mateixos voluntaris que n'eren responsables de la Senyera, més quan se derribà l'ermita en 1807, en del qual solar s'alçaria el teatre Principal, la Mare de Deu de les Victòries passà a la parròquia de Sant Andreu Apòstol en la seua antiga ubicació i en 1939 es traslladà a la nova iglésia parroquial de Sant Andreu en el carrer de Colon.

BUST DE MARÇAL DE SAX


Andreu (Andrés) Marzal de Sas (a voltes, també escrit Marçal de Sax) fon un pintor alemà possiblement originari de Sajonia, establit en la Corona d'Aragó a finals del sigle XIV. La seua arribada a Valéncia —on es documenta actiu entre el 1393 i 1420— marcà l'inici del gòtic internacional en la Península.

Entre les seus obres cal destacar “L'incredulitat de sant Tomeu” i, més que ningú, el gran retaule de Sant Jordi que es conserva en el Museu Victòria i Albert de Londres. En ell es pot vore's la lluita de Sant Jordi, beneït per Deu, contra el drac; la seua participació en la batalla d'El Puig junt al rei Jaume I el Conquistador, així com el martiri del sant.
En  batalla d'El Puig, el rei, coronat, vist sobrevist ab la Senyal Real, armes que també ostenten les gualdrapes de la seua montura. Sant Jordi, en segon pla, ab cabell ros, lluïx la Creu de Sant Jordi.


[1]Aspectes històrics, estilístics i iconogràfics del retaule del “Centenar de la Ploma “, en Londres. Rodrigo Zarzosa, Carmen. Valéncia: Real Acadèmia de les Belles Arts de Sant Carles, 1984.