Es un retaule d'estil purament
espanyol i característiques valencianes, d'un important tamany, ab unes dimensions de 6,60 metros per 5,50 metros, efectuat
pel pintor d'orige alemà Andreu Marçal de Sax (s. XV) per al Centenar de la
Ploma, puix així ho demostra la ballesta i la Creu de Sant Jordi, situats en la
part superior del guardapols. Actualment es troba en el Museu de Victòria iAlbert de Londres. La direcció d'este museu el reubicà en 1999, des d'un lloc
secundari, a presidir la seua sala més important, la sala Rafael, on es troben
els cartons que el italià pintà per als tapissos de les cases
reals.
La
descripció del retaule, que representa la llegenda de Sant Jordi en trentadós
escenes, està perfectament elaborada per l'escritora de temes valencians Carmen
Rodrigo Zarzosa:
“El
gran panel central representa a Sant Jordi lluitant ab el drac; damunt figura
una batalla on els cristians derroten als moros ab la ajuda de Sant Jordi, i en
lo alt, La Mare de Deu dels Àngels o de la Victòria. Més amunt el Crist
ab l'Orbe, flanquejat per Elies i Moisés. Als costats, setze escenes de la vida
i martiri de Sant Jordi, ab els quatre Evangelistes rodejats per parelles
d'àngels en els registres superiors. El guardapols mostra, en la part superior,
al Colom de l'Espirit, entre la Creu i la ballesta, i als dotze apòstols. En
els entrecarrers, estan representats vintiquatre profetes baix arc trilobulat.
Totes les escenes enquadrades ab un marc dorat”[1]
El combat ací representat es sense dubte la Batalla del
Puig, que va tindre lloc en el 1237, prèvia a la conquesta de Valéncia, i on
segons la tradició Sant Jordi s'aparegué ajudant a les tropes cristianes. Açò
convertix al retaule del Centenar en
la primera pintura històrica d'Espanya.
Segons
Boix i Orellana la vestimenta dels integrants del Centenar, que anteriorment hem descrit ab detall, es la que vist
Sant Jordi en u d'els panels centrals del retaule on se pot observar clarament
la dalmàtica de llenç blanc ab la creu roja i la ploma de garsa en el casc.
En
quant a la seua ubicació original hi han dos versions: per un costat es pensa
que estigué situat en la capella que la Confraria tenia en l'Iglésia de Sant
Jordi fins a la seua demolició; segons atres opinions, es situaria dit retaule
en la capella de la Confraria, de la Casa de la Ballesteria, en el carrer de
Ballesters.
El
pintor, autor a més de la taula de “La incredulitat de St. Tomeu” de la Seu de
Valéncia, va fundar, en nostra ciutat,
una escola de pintura: la de “Mestre
Marçal”. Muigué en Valéncia, en gran penúria, socorregut apenes ab lo més
necessari. Se considera una de las figures de l'art pictòric valencià conegut
com “primitiu” o, millor, tardogòtic. En 1968 el Colege Oficial de Professors
de Dibuix i l'Ajuntament li dedicaren un bust de bronze en el jardinet existent
entre el solar contigu al temple de Sant Agustí i els carrers de La Mare de Deu de Gràcia i Guillem de
Castro.
LA MARE DE DEU
DE LES VICTÒRIES
L'escultura
fon venerada en un principi en l'ermita de Sant Jordi, custodiada pels
ballesters del Centenar de la Ploma,
els mateixos voluntaris que n'eren responsables de la Senyera, més quan se derribà l'ermita en 1807, en del qual solar
s'alçaria el teatre Principal, la Mare de Deu de les Victòries passà a la
parròquia de Sant Andreu Apòstol en la seua antiga ubicació i en 1939 es
traslladà a la nova iglésia parroquial de Sant Andreu en el carrer de Colon.
BUST DE MARÇAL
DE SAX
Andreu (Andrés) Marzal de Sas (a
voltes, també escrit Marçal de Sax) fon un pintor alemà possiblement originari
de Sajonia, establit en la Corona d'Aragó a finals del sigle XIV. La seua
arribada a Valéncia —on es documenta actiu entre el 1393 i 1420— marcà l'inici
del gòtic internacional en la Península.
Entre les
seus obres cal destacar “L'incredulitat de sant Tomeu” i, més que ningú, el
gran retaule de Sant Jordi que es conserva en el Museu Victòria i Albert de
Londres. En ell es pot vore's la lluita de Sant Jordi, beneït per Deu, contra
el drac; la seua participació en la batalla d'El Puig junt al rei Jaume I el
Conquistador, així com el martiri del sant.
En batalla d'El Puig, el rei, coronat, vist
sobrevist ab la Senyal Real, armes que també ostenten les gualdrapes de la seua
montura. Sant Jordi, en segon pla, ab cabell ros, lluïx la Creu de Sant Jordi.
[1]Aspectes històrics, estilístics i iconogràfics del
retaule del “Centenar de la Ploma “, en Londres. Rodrigo Zarzosa, Carmen. Valéncia: Real Acadèmia de les Belles
Arts de Sant Carles, 1984.
