Setembre es mes de celebracions marianes en el
calendari catolic, tant com ho es el mes de maig. Distintes
advocacions, moltes d’elles vinculades a aparicions
o troballes, es concentren en el nove mes de
l’any en terres valencianes: la Nativitat de la Mare de
Deu, la Mare de Deu de la Vallibana, de la Salut, de
Sales, de la Cova Santa, la Consolacio o la Mare de
Deu dels Dolors…
El primer dia del mes es la festivitat de la Mare de
Deu d’El Puig, Nostra Senyora dels Angels, Patrona
del Regne de Valencia, una advocacio que naix
en el mateix moment de la conquista de Valencia per
Jaume I, a l’igual que el patrocini.
Una bonica llegenda envolta esta advocacio. Se
conta que una nit en que l’eixercit jaumi estava acampat
a l’entorn del llavors nomenat Puig de Cebolla,
els soldats que estaven de
guardia veren com caïen
unes estreles del cel a un
punt concret, prop del campament.
Alertats, avisaren al rei.
Una versio molt mes estesa
diu que fon sant Pere Nolasc,
fundador de la Orde de
la Merce, que assistia i
acompanyava a les tropes
cristianes, qui, mentres orava,
va vore caure set estreles
en un lloc proxim. S’ordenà
escarvar en aquell punt i, al
poc, un so metalic feu presagiar
una troballa. Efectivament,
d’un objecte de metal
es tractava, era una campana; pero la sorpresa fon
major quan, en quedar al descobert i intentar extraure
-la d’aquell clot, aparegue, baix d’ella, una image de
la Mare de Deu sedent en son Fill chiquet, de peu i en
actitut d’abraçar a sa mare. Es tracta d’un mig relleu
de caracteristiques bizantines, esculpit, es diu, en una
pedra que procedix del sepulcre de Maria. L’image
provablement havia segut amagada alli quan l’invasio
musulmana.
El rei, davant aquell fet que considerà un bon auguri per a la gesta que estava a punt de culminar, manà que s’alçara un santuari per a entronisar l’image de la que des de llavors sería la Mare de Deu d’El Puig, baix el patrocini de la qual posava les campanyes que li restaven i les noves terres per ell conquistades, les que conformarien el Regne cristia de Valencia. El monasteri junt a l’iglesia de El Puig de Santa Maria han segut tradicionalment un punt de pelegrinage i de referencia historica, convertint-se el lloc en el santuari espiritual valencià per excelencia, a l’hora que un enclau senyer per al valencianisme de totes les epoques, puix no debades en estes terres es feu realitat l’anhel de Jaume I de fer del Regne de Valencia un estat lliure entre els seus dominis. Des de 1961 la Mare de Deu d’El Puig compartix el patronage sobre totes les terres valencianes en la Mare de Deu dels Desamparats, en ser esta ultima declarada Patrona primera i principal del Regne de Valencia pel Papa Joan XXIII davant el clamor popular que aixina ho solicitava.
Font: Revista Rogle Constanti Llombart Nº 120 - Setembre 2016.
