El nou diccionari de l’AVL i l’hipocresia del Partit Popular

Per Vicent Boluda i Crespo, Creu de la Confraria de Sant Jordi / El passat 31 de giner, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) anunciava que, després de dotze anys de treball (suor i llàgrimes caldria afegir), havia aprovat en ple, i per una àmplia majoria dels seus membres, el Diccionari normatiu valencià. En paraules del seu president, “una obra llargament esperada”, encara que no sapiam molt be qui estaba esperant-ho. 

I es que, encara que el polèmic diccionari no s’havia penjat en la web de l’institució, la pròpia AVL s’ha encarregat d’anunciar en el mateix comunicat que l’AVL “acceptava” la denominació de llengua valenciana per a referir-se al nostre idioma (com si d’un favor es tractara), i que dita expressió era compatible en atres denominacions, en clara referencia al català, i feia un reconeiximent clar a l’unitat de la llengua. Per aixó, la meritada entitat té per nom Acadèmia Valenciana de la Llengua, i no Acadèmia de la Llengua Valenciana. 

La reacció del Partit Popular de la Comunitat Valenciana no s’ha fet esperar. Tant el seu Secretari General, Serafín Castellano, com les veus del partit en les Corts, el Síndic Jorge Bellver i el portaveu adjunt Rafael Maluenda, es varen mostrar contraris a la definició aprovada per l’AVL, plantejant retalls en la seua financiació o, inclús, la seua supressió, perque, en paraules del Síndic, l’AVL “no se creó para generar conflictos, enfrentar posiciones ni alimentar tesis catalanistas”. Quina poca memòria tenen alguns! Poca memòria, pero per damunt de tot, poca vergonya. 

Fa unes semanes tinguí ocasió de referir-me a alló que va denominar-se el “Pacte de Reus”, firmat per Jordi Pujol i Eduardo Zaplana, en virtut del qual CIU donaria els seus vots per a que Aznar fora President de Govern d’España, si el PP creava una institució (l’AVL) reguladora de la llengua que garantira l’unitat de la llengua i que fera oficial la denominació de català per a referir-se al valencià. Es a dir, els mateixos que ara es “llamenten” de la definició de l’idioma valencià en el nou diccionari de l’AVL, son aquells que en son dia propiciaren i recolzaren eixe significat. Significat que, per atra banda, no pot sorprendre-mos: l’AVL, en son dictamen del 6 de febrer de 2005, ya va aprovar la denominació que tanta fingida indignació provoca als dirigents del Partit Popular. I si no em creuen, pregunten al senyor González Pons, autor intelectual del dictamen, i pactat en la casa de Joan Rigol (CIU) en Barcelona, ab el mateix Rigol, Ernest Maragall (PSC) i Josep Bargalló (ERC) un mes abans de la seua publicació. Aixó si, de segur que va ser després d’un bon dinaret i una copeta de cava (català, clar). 

Pero es que després de les suposades “reaccions” identitàries dels dirigents populars, la Consellera d’Educació i Cultura, Mª José Catalá, ha plantejat, de forma urgent, al Consell Jurídic Consultiu que dictamine si el significat aprovat per l’AVL era conforme ab l’Estatut d’Autonomia, que establix en son artícul sis que la llegua propia de la Comunitat Valenciana es el valencià. Es graciós que el mateix artícul vol utilisar el PP per a desllegitimar la definició de l’AVL, establixca una miqueta més avall, en son punt huit, que L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es l’institució normativa de l’idioma valencià. Pero no es preocupen, el President del Consell Jurídic, Vicente Garrido, ya ha resolt la qüestió: ha dit que “el valenciano es lo que la AVL diga que es”. Té collons la cosa! 

El bon trellat ha vingut de part d’algunes institucions culturals, com la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) o Círcul Cívic Valencià, calificant d’inacceptable el significat promulgat per l’AVL, i des de les formacions polítiques valencianistes, com Acció Nacionalista Valenciana (ANV), Poble Democràtic (POBLE) o Renovació Política (REPO), que han criticat molt durament tant a l’AVL com al PP. 

L’idioma valencià es va vendre fa molts anys pel Partit Popular de Zaplana i Aznar en el beneplàcit i recolzament del Partit Socialista del País Valencià (PSPV). I hui en dia els nostres polítics no fan res per a recuperar-ho, tan sols mentires i gests falsos per a confondre a l’electorat. Acadèmia Valenciana de la Llengua sí, pero de la llengua catalana.

Artícul publicat en: Vlcnews.es

==============================================================

Ademés, comuniquem que a raïl de tots estos últims acontenyiments, el Grup d'Accio Valencianista ha convocat per ad este 22 de febrer una concentració front a la Consellería de Presidencia per a exigir la derogació de l'Acadèmia i el retorn de la Llengua Valenciana en el Regne de Valéncia. L'acollida per part del poble valencià està resultant molt satisfactòria aixina com de la mateixa forma per e les diferentes associacions e institucions valencianistes.