Els Cavallers del Centenar de la Ploma acompanyaren la Mare de Dèu dels Desamparats

Autor: Artur Part Font: VlcCiudad.com
El passat dumenge 12 de Maig del 2013, segon dumenge de maig com marca la tradició, l'Insigne Capítul de Cavallers del Centenar de la Ploma, per a retre homenage nostra venerada Mare de Dèu dels Desamparats, va estar present en la seua provessó. 

Volem compartir en vosatres alguns aspectes històrics de nostra benvolguda "Geperudeta": 

La Mare de Dèu dels Desamparats, és la patrona del Regne de Valéncia des de 1885, concretament el 21 d'Abril, quan el Papa León XIII li va concedir una Bula en dit propòsit. 

El seu orige se remonta a principis del sigle XV, segons conta la historia el pare mercedari Fray Joan Gilabert Jofré, se dirigia un 24 de febrer de 1409 a la Seu de Valéncia per a realisar el sermó del dumenge de Quaresma, quan de cami se trobà a uns chiquets que apedregaven i atacaven a uns pobres folls. El flare eixí en defensa dels dements i a l'aplegar a la Seu realisà un sermó en defensa dels folls i furiosos que rodaven per la ciutat i no tenien assistència alguna:

 "en la present ciutat ha molta obra pia e gran caritat e sustentació: empero una hi manca, qui es de gran necesitat, ço es un hospital o casa hon los pobres ignoscents e furiosos fosen acullits. Car molts pobres ignocens van per aquesta ciutat, les quals pasen grans desaires de fam, fret e injuries. Per tal, com per sa ignoscencia e furor no saven guanyar ni demanar lo que han menester per sustentació de llur vida; e per ço dormen per les carreres e pereixen de fam e de fret, e moltes malvades persones, no havent Deu davant les ulls de sa consciència, los fan moltes injuries e enuigs; e moltes malvades persones, no havent Deu davant, senyaladament ahon los troben adormits los nafren alguns, e a algunes fembres ignoscens ahonten. E aixi mateix les pobres furiosos fan dany a moltes persones anants per la ciutat, e aquestes coses son notories a tota la ciutat. Per que seria sancta cosa e obra molt sancta que en la ciutat de Valencia fos fet una habitació o hospital en que semblants folls e ignocens estiguesen de tal manera que no anassen per la ciutat, ni poguessen fer dany n'ils ne fos fet" (Libro Viejo de las Constituciones del Hospital General) 

El Pare Jofré protegint a un foll. Quadro de Joaquín Sorolla
 Al moment un comerciant de nom Lorenzo Salom transmet a deu mercaders de Valéncia, el mensage que el pare Jofré havia llançat i al poc temps oferiren el seu soport per a fundar un hospital que atenguera a esta classe de malalts. En esta acció naixeria el primer hospital de folls o manicomi del mon. Els noms dels deu primers benefactors son coneguts: Ferran Garcia, en Joan Armenguer, Francesc Barceló, Pere Zaplana, Jaume Dominguez, Esteve Valencia, Sanç Calvo, Bernat Andreu, Pere Pedrera y Pere de Bonia, ademés del propi Lorenzo Salom.

 L'hospital dels Ignocents, Folls e Orats, el primer siquiàtric de Europa occidental, se fundà mediant Bula Pontifícia de Benet XIII de data 26 de febrer de 1410. 

El 1 d'agost de 1414, Fernando de Antequera, per Real Privilegi, aprova les "Constitucions" de la Confraria, en el nom de "Real Confraria de Nostra Sancta Maria dels Ignocens". Constituien els seus fins: amparar, protegir i servir als malalts acollits, en lo material i espiritual; proveir a tot lo relacionat en el cult a Nostra Senyora, la seua Patrona, mediant celebracions i solemnitats a lo llarc de tot l'any llitúrgic, aixina com atendre a les exèquies dels malalts fallits; i procedir a atres obres de caritat.

Autor: Artur Part Font: VlcCiudad.com
 El 3 d'octubre de 1416, el rei Alfonso el Magnánimo firma un real privilegi autorisant la construcció d'una image per a la Confraria, image que en el pas del temps serà coneguda com Verge dels Desamparats. En 1417 tenim la primera noticia de l'existència d'una image pertanyent a la Real Confraria. 

Entre els noms de mèdics que treballaren en l'Hospital destaquem a Jaume Roig entre 1463 i 1478 i a Lluís Alcanyís, que acabaria els seus dies en mans de l'Inquisició.

 El 15 d'Octubre de 1921 el papa Benet XV a instàncies del cardenal arquebisbe de Valéncia don Enrique Reig Casanova concedix el privilegi de coronació de la Verge. Esta se realisaria solemnement el 12 de maig de 1923 en l'assistència del rei Alfons XIII i la seua esposa, sent coronada l'image pel cardenal don Enric Reig i fent-li entrega de la corona l'alcalde de Valéncia don Joan Artal, declarant-la per tant regina del cel i de la terra. Per a esta efemèrides s'escrigué l'himne de la coronació que hui es himne oficial de la Verge dels Desamparats. 

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), la Basílica de la Verge fon saltejada en la vesprada del dimarts 21 de juliol de 1936 i la image de la Verge patí grans danys. El llavors alcalde republicà José Cano Coloma amagà la image darrere d'un mur de l'Archiu Històric Municipal i allí va permanéixer fins el fi de la guerra. Al finalisar la guerra, fon restaurada per l'imaginer José María Ponsosa pero la restauració no agradà per no semblar-se a l'image anterior i s'encomanà una segona restauració a l'escultor Carmelo Vicent.

¡Valencians tots a una veu!
¡Vixca la Mare de Dèu!